Venia de l'altra part del riu, en terme d'Ador i em vaig quedar meravellat amb la visió de les piteres i la vegetació del nostre riu Serpis. La veritat que aquest any, amb les pluges constants de la tardor i l'hivern, el caudal ha estat a bon nivell. Les canyes i altres plantes han adquirit un color, tamany i vistositat d'altres paratges. En algunes ocasions he vist gent pescant, xiquets jugant amb els pares, patos i altres criatures de l'aigua. Cada vegada que vaig a Potries, a l'altra part del riu, passant les passeres em trobe amb un lloc encantador, em retrobe amb la infantesa, quan nadàvem i pescàvem al riu. Ma mare ,que te més de 80 anys , s'ha alegrat molt de veure les piteres de la riba del riu. A ella li recorda quan era xiqueta...Doncs eixes plantes hauran vist passar molts potriers pel riu serpis. Queden pocs llocs que unisquen pares i fills; tens que fer molts enfocs per a trobar fotos d'un paisatge en comú. Al riu Serpis de Potries encara podem gaudir i recordar. Ah! gràcies per caudal ecològic de la CHJ.
De: Correllops La Safor (correllops@hotmail.com)
ResponEliminaEnviado: lunes, 13 de julio de 2009 12:07:16
Para: amicsdepotries@hotmail.com
Hola com va això!
M'agradat molt veure un article d'uns potriers parlant sobre el serpis, la seua vegetació, l'amor a aquest i els records d'infantesa. Nosaltres aquest estiu anem a treballar un poc al voltant del riu: estem preparant una xerrada amb el J.Vilaplana i recopilant fotografies antigues d'aquest per veure com estava abans i com està ara. Això ve a ser per a la setmana del 8 al 15 d'agost que culminara amb un acte lúdic com és el triatló pel Serpis en la seua 2a edició.
Tal vegada podriem preparar algun acte conjuntament, no sé...una taula rodona sobre records del riu amb gent major de diferents pobles, fotos antigues del vostre tram de riu...
Salut i fins prompte!
De: Josep Ramon Gregori Muñoz (joseppotriessafor@hotmail.com)
ResponEliminaEnviado: viernes, 10 de julio de 2009 15:32:30
Para: amicsdepotries@hotmail.com
Benvolgut Vicent,
Precioses les fotos del riu Serpis!
Ja t'avisarem quan nasca el Joaquim. Penjarem - és clar- les fotos al nostre blog!
Molts records a totes i a tots!
Un mateix riu i alhora diferent en cada moment, com ja reflexionava algun filòsof clàsic, veritat?
ResponEliminaEstà interessant l'article i el comentari "vertebrador" dels pobles que lliga.
Tan sòls comentar que les piteres, en plena floració, són en certa forma unes "nou vingudes" què les administracions s'afanyen en llevar per tractar-se de flora al·lòctona, En tot cas, hi formen part de l'imaginari col·lectiu d'alguns dels nostres paisatges, com afectivament comenteu. Sembla que trauen l'atzavaró, és a dir, eixe arbret de cridanera floració, al final de la seua vida, cap als vint anys, però com que hi procedeixen d'algun fillol de ritzoma (i no pas de llavor), i en fan molt de fillol, doncs no acaben de morir mai, al no ser per extermini.
Salutacions des del Vernissa.