29 de març del 2020

APLAUDIM A MARIA.


L'altre dia ens va sorpendre una noticia de Ràdio Gandia: "Una investigadora de Potries participa en un proyecto para detectar el coronavirus en media hora" "Maria Soler es doctora en bioquímica y trabaja en un equipo del Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia"
Maria Soler, de Potries? Qui és? Després d'algunes averiguacions trobem que és la filla de Marc i Maria, és Maria Soler Aznar, la conexiem com "Maria la nostra" a les xarxes socials.
Enmig d'aquesta situació d'alerta sanitaria i tancats a casa, ens posarem en contacte i després de saludar i presentar-nos començarem a parlar:

- Maria: Com pot ser una epidèmia tan greu i global a estes altures del segle 21? Perqué no és res de guerra biològica, no?
"Era previsible, molts científics portaven anys avisant. La quantitat i rapidesa de moviment que tenim, el nivell de contacte en les nostres cultures, ciutats, viatges, etc., fan que els humans siguem el millor vector de propagació. Els virus emergents son algo que no podem ni sabem evitar, com a molt hem de gestionar-ho el millor possible. El nostre ritme de vida fa que siga molt complicat controlar.
A tot això, s'ha de dir, que el major perill del virus no és la letalitat, sinó el grau de contagi... I això és el que està posant-nos a prova, a nivell social i a nivell de gestió de recursos sanitaris.
Rotundament no es tracta d'una "guerra biològica". S'ha estudiat i demostrat que és un virus d'evolució natural, prové d'animals i ha mutat per fer servir els humans com a hoste.

"La natura, pot ser més intel·ligent
i perillosa que l'acció humana"

-Fa uns anys, quan la crisi financera organitzarem una xerrada que portava per titol: "eixirem d'esta?" I ara? tu que en penses?

"Sí, clar. Però no serà fàcil ni ràpid. Hi haurà pèrdues humanes i econòmiques.Amb el ritme de vida que tenim, tancar i parar absolutament tot tindrà repercussions i requerirà que fem esforços per sobreviure i tornar a recuperar la normalitat. Hauriem d'aprendre una lliçó: no ens podem confiar. S'ha d'estructurar la societat tant a nivell econòmic com humà per ser capaços de fer front a reptes així, sense perdre-ho tot, com passarà a moltíssima gent ara, malauradament.

Ara que un virus ens ha posat el món cap per avall, governs, administracions i societat han posat el focus en sanitaris i investigadors, demanant-nos que ho parem. També exigim a transportistes, treballadors de supermercats, que no deixen d'abastir la societat, posant en risc la seua salut en moltes ocasions. I casualment, d'aquesta gent ningú s'enrecordava abans. Retallades i més retallades. Salaris ridículs i sense cap tipus de seguretat laboral. Però ara, demanen que salvem el món.
Que açò servisca per aprendre la lliçó i reconeixer el valor real de les feines més oblidades i maltractades. He llegit en alguna xarxa social:

"sense futbol és pot viure,
sense investigació no"

-Maria, estàs allà dalt? que fas?, al laboratori, investigant?

"Sí a Barcelona. No m'he pogut confinar, continuem al laboratori per intentar avançar el més ràpid possible per diagnosticar més fàcil i ràpid la infecció per coronavirus. Tot i que això tardarà, i segur que no arribarem a aquesta emergència. La nostra idea és poder tenir-ho a punt per a la propera... perquè tornarà a passar.

-A Potries, quan vindràs?

Volia baixar per pasqua, no podrà ser. Que passe tot açò, i agafaré el cotxe amb tranquilitat,

" tornaré a casa i abraçaré la família i els amics,
com ho feiem (o no ho feiem) abans"
Una de les parts positives d'esta situació: la importància de les abraçades, de poder veure als teus i sentir-los a prop. I ens farà apreciar, molt més, les coses que ja no eren tan importants i que hem de tornar a posar per damunt de tot.

Gràcies Maria i per la teua tasca, ara i sempre. t'aplaudim! Per cert, també ens agradaria abraçar-te. Farem un esmorzar a Potries, quan vingues, a l'estiu. Des d"ací Potries", l'a.c. Casa Clara i Amics de Potries, reb el nostre suport i no tardes, a Potries t'esperem, "un petó a Barcelona".
Vos deixem l'enllaç al reportatge de Ràdio Gandia: RÀDIO GANDIA.

18 de gener del 2020

AZNAR, 40 ANYS DESPRÉS.

L'any 2019, l'a.c. Casa Clara va  recordar les primeres eleccions locals de 1979,  Ho férem amb  esmorzars i xerrades amb Pep Aznar,- el primer Alcalde de la democràcia-, Oscar Gamazo regidor i l'Alcaldessa actual Assumpta Dominguez.
El passat 15 de juny, es va constituir l'actual corporació. Hi assistirem, després d'esmorzar amb  Oscar Gamazo. La curiositat d'eixe dia era Pep Aznar, primer  Alcalde en 1979 i ara novament edil de Pories. Eixes foren les seues paraules que fan referència a les 4 dècades democràtiques al poble:


"Fa quaranta anys, en una sessió com la present, vaig ser proclamat Alcalde de Potries. Em presentava encapçalant la candidatura del Partit Comunista d'Espanya PCE (PCPV).
La situació era molt especial, donat que Espanya estava eixint d'una llarga dictadura. Potries era un poble parat, parat en el temps. Això també passava a tot arreu d'Espanya. Hi havia molt per fer i ho varem fer, fins on va poder ser. Quaranta anys després, Potries és molt diferent.
Ha de se una ocasió com la d'avui, motiu per a honorar la memòria d'aquells membres de passades corporacions, alguns dels quals ja no estan amb nosaltres, que amb les seues fermes decisions, van anar conjurant les enormes dificultats a les que ens enfrontàvem.
Potries era com un pollet que havia d'eixir del ou, trencant la corfa. Trencant la corfa de l'inmolilisme que l'ofegava i amb l'esforç de tots, ho aconseguirem.
El poble d'ara, és molt diferent al de aleshores. La cooperació tècnica i econòmica de les diferents administracions ha estat fonamental.. A més a més, ha contribuït la tasca que han dut a terme les posteriors corporacions. Tampoc hem d'oblidar la dedicació d'aquelles persones que han estat tots aquestos anys prestant els seues serveis al poble. Així com la dedicació i entusiasme de molta gent.
Però, no pensem que està ja tot fet. A Potries, com a Espanya, queda molt per fer.
A aquesta tasca ens empenyem els socialistes de Potries i encoratgem a la resta de companys del Consistori.
Ànim i que tinguem sort!"

Molt apropiat a les circumstàncies de l'any dels 40. Anim Aznar, Assumpta, Oscar. Amb eixe esperit, el poble anirà avant.


25 de maig del 2019

DEMÀ, A VOTAR!

 La millor época de Potries, en tota la seua història, és l'actual, la que va desde 1979, la Democràcia, on la gent vota, s'organitza i participa, on el poble ha sabut destacar les seus originals senyes patrimonials, crear i mantenir dotacions...
El passat 13 d'abril, organitzarem (a.c. Casa Clara) un esmorzar tertulia amb Pep Aznar, qui fou el primer Alcalde de la democràcia i durant molts més anys. Coincidia amb el 40 aniverssari i quí anava a pensar que es tornaria a presentar. 

Pep Aznar està en forma i te tot el temps del mon i si ningú vol anar davant. De fet pot aportar una experiència i un temple a la llavor de govern municipal. El PP, fa anys que porta a Oscar Gamazo -de Gandia- com a Alcaldable, i ja sembla normal.
Hi ha un Potries d'abans i d'ara, gent nouvinguda, jovens i majors, la plaça i el Potries nou.  
El nostre poble s'ha convertit als darrers quatre anys en un referent comarcal i més enllà, de l'esforç per tirar endavant, per sobreviure a l'amenaça de la despoblació rural. Les costums, la cultura, son els puntals, encara que tal vegada" l'economia real" deuria ser més present.
Assumpta Dominguez i el seu equip "els 200", com deia una persona al bar, (sembla com els espartacos que n'eren 300) Aquest amic potrier del bar, em deia que Aznar, en el seu temps tenia els 200 i més, Assumpta te totes les de guanyar l'abssoluta, el 7-1-1 i no serà per casualiat sinó per merits, dedicació i passió. I els altres per quasi tot el contrari.

Fem poble, una frase molt utilitzada, totes i tots fem poble a la nostra manera. Fes que passe, ja fa decades que estem fent. El poble que vols i estimes, doncs clar que volem Potries, fins el cementeri i els nostres avanpassats...Slogans de campanya, però una vegada més i des de 1979 podrem votar, triar els nostres regidors i regidores. La campanya ha estat sense soroll ni insults, sembla que el proper mandat serà millor encara. 

Diumenge a votar Potries!
Altres anys hem dedicat més articles a les eleccions. Hui en dia estem massa informats. Diumenge a les 10 ja sabrem els resultats i algún comentari caurà i com no felicitar guanyadora i guanyadors, que serem tots els potriers.

19 d’abril del 2019

1979-ABRIL-2019

"En el salón de sesiones de la Casa Consistorial de Potries, a diecinueve de abril de mil novecientos setenta y nueve, siendo las diecinueve horas, se reunieron los señores que al margen se expresan, que han resultado elegidos concejales en las pasadas elecciones municipales del dia tres del corriente mes de abril..."
Així comença l'acta de constitució del primer Ajuntament democràtic, ara fa 40 anys, hui 19 d'abril de 2019. Dissabte passat el col.lectiu Casa Clara, va celebrar un esmorzar tertul.lia amb Pepe Aznar, quí fou el.legit Alcalde en eixa sessió. Ell ens va aportar una còpia de l'acta històrica. 

"Concejales electos asistentes             
José Aznar Sampayo
Martin Antonio Escrivá Peiró
Teodoro Bataller Fuster
Vicente Garcia Sanchis
José Escrvá Ribes
Emilio Vicente Gironés Navarro
José Estruch Frasquet
Fernando Peiró Fuster
Jeremias Peiró Morales."

Eixes nou persones, algunes ja han faltat, foren els elegits pel poble, el dimarts 3 d'abril de 1979, formant part de les tres llistes presentades: PCPV-PCE, UCD, i Grupo Independiente. Primerament es va constituir la taula d'edat (Vicente Garcia, el de més edat i Emilio Gironés el més jove.)

Cal dir que V.Garcia, "el tio Sanchis",  era fill del que fou concejal de Potries en la República Vicent Garcia Grimalt, que va morir al camp nazi de Gussen. Seguint la nissaga, Mati Garcia, fou regidora també en aquest període democràtic que rememorem, quin homenatge!

Constituït el nou Ajuntament, tocava votar l'Alcalde, el primer democràtic des de temps de la II República.

"Terminada la elección, se procedió a verificar el escrutinio que dio el siguiente resultado:
Don José Aznar Sampayo, cuatro votos
Don Martín A.Escrivá Peiró, tres votos
Don Teodoro Bataller Fuster, dos votos.
Acto seguido, teniendo en cuenta el resultado del escrutinio, queda proclamado Alcalde-Presidente de este Ayuntamiento Don José Aznar Sampayo, por ser el primero de la lista que ha obtenido más votos en este municipio."
Li va faltar escriure "al no obtener mayoria absoluta de votos de los concejales electos". L'acta fou redactada i manuscrita pel secretari de l'Ajuntament Sr.Tro.
 Que més? L'ambient de canvi del moment...Ah! i ara, el mes que ve Maig 26, eleccions municipals, 40 anys després de les primeres, 40 anys front als 40 anteriors de dictadura, on el poble, cada persona decideix.
I recordar i valorar totes i tots els que han passat aquestos anys per l'Ajuntament, i els Alcaldes Aznar, Damià,Juanfer i Assumpta.

Farem més Memòria de la nostra Democràcia, esperem fotos i documents dels que segurament han estat els millors anys de la vida del nostre poble.



12 de gener del 2019

L'ARTICLE DE VICENT CREMADES.

Fa cinc anys, l'a.c. Casa Clara va organitzar una xerrada sobre la transició a Potries. (exit de la transició). Vicent Cremades, que compartia taula amb Pep Aznar, ha publicat al diari Levante-EMV, el següent article fruit d'eixe encontre, que reproduim per a recordar el principi del moviment jovenil, cultural i pólitic del poble. Moltes pantalles podriem, dedicarem a eixes décades del segle XX, "d'aixó fa 50 anys"

"Presentarem un retrat de tota una generació de joves que comencen a moure’s en un camí diferent al que els oferia el franquisme. No hem d’oblidar que els partits polítics en aquell moment estaven treballant en la clandestinitat, que el franquisme exercia una política molt forta de por i de repressió, i que organitzar i fer qualsevol treball cultural, social o polític tenia un gran risc. D’això fa 50 anys. 

L’any 1968, la majoria de la societat vivia dins del Nacionalcatolicisme. A la Safor s’organitzaren unes missions religioses, dirigides al conjunt de la població. 
Entre els actes que es varen celebrar destacarem els dirigits a la joventut, al final dels quals es celebrà un “Proceso a la Juventud”, on es va analitzar l’estat en que es trobava la joventut d’aleshores. 
El “veredicte” va consistir en la necessitat d’organitzar un moviment juvenil. Així és com va sorgir “El Centro de Juventud. Nou Club”
Per tota la comarca va passar una cosa semblant. Encara que després de l’eufòria dels primers moments, els clubs que es formaren anaren esvaint-se. 

No així a Potries. Hi havia en eixos moments un rector (Don Vicente Pla), el qual havia intentat dur avant diversos projectes, que sempre havien fallat, però una vegada més es va interessar per eixe projecte nou. 
Així es com es va formar un grup directiu, que es va encarregar de donar-li contingut, forma organitzativa i mitjans econòmics al projecte. La entitat: “ Centre de Joventut Nou Club”, quedava acollida a la parròquia. Mentrestant, l’espai físic es feia realitat, ja que estaven edificant la nova Casa Abadia.  
Tot estigué a punt l’any 1970 i es posà en marxa als baixos de la Casa Abadia, amb el mobiliari i material que es va anar adquirint en eixos dos anys: jocs de taula, taula de “ping-pong”, periòdic mural, futbolí, tocadiscs i una incipient biblioteca. El rector, regalà una col·lecció de llibres de teatre; fer teatre era una aspiració que es frustrà, malgrat l’entusiasme de Simeón Tarrazó que en la seua joventut l’havia practicat. 
Don Vicente va marxar i arribà Don José Casanova. 
En tot moment es va interessar pel projecte i va incrementar la xicoteta biblioteca regalant un lot de llibres d’autors valencians i en valencià. 
Amb ell, es donà el pas de traslladar la seu física, a l’antic col·legi de la fundació Garelly-Pastor, que havien deixat les religioses que el regentaven. Allò va ser important perquè donava l’oportunitat d’augmentar i millorar les activitats: excursionisme, discoforums amb la música de la “Nova Cançó”, de la Amèrica llatina,  del folk nord-americà, conferències, etc. 

Gràcies a que el rector portà un grup de teatre del Grau que representà “Nelo Bacora” i “Sels de novensá,” es va poder donar d’alta la llum i pagar la instal·lació elèctrica d’una part de l’edifici. 
I va arribar altre rector, Don Jaime Margaix, que com els anteriors, també recolzà plenament el projecte. 
I ja en temps de la transició a la democràcia, junt a les activitats de sempre, es feren tertúlies amb gent de la comarca, conferències, audicions de música clàssica amb el rector; representacions teatrals, de música...   
També es col·laborava amb el cine que organitzava el rector als baixos de l’Abadia.
Per la seu del Club o pel frontó parroquial, segons calguera, van passar: Lluís el Sifoner; Rafa Xambó i Maties Segura; i el grup de teatre Llebeig, de Dènia; el de L’Horta, de València; i el Pluja Teatre, de Gandia; Cuixa, de Gandía...
Lluís Font de Mora presentà “Taronja i caos econòmic”, que feia poc havia publicat i va exposar la necessitat d’organitzar cooperatives i associar-se. Es constitueix ”La Unió de Llauradors i Ramaders”! 
Salvador Fuster, havia de parlar de “les taronges democràtiques”, però com acabaven de legalitzar el Partit Comunista de España, es convertí en la “Presentación del PCPV y conferencia sobre soluciones a la agricultura en la Conca de la Safor”. Era el 17 d’abril de 1977. Probablement el primer míting del PCE després de la legalització.

Al Club van pertànyer tota classe de gent amb mentalitats i ideologies molt diferents. Conèixer l’experiència personal de tots ells resultaria interessant. 
De la primera directiva només quedaven, el president Antonio Monzó y el secretari, José Aznar
Quasi la totalitat dels membres de la directiva i socis, abandonaren ben prompte el projecte per a tornar a la rutina de sempre, encara que cal reconèixer que sense ells, tampoc s’haguera iniciat mai.
Va ser eixa nova generació, la que li va donar espenta. 
Una vegada legalitzats o en procés de legalització de partits i sindicats i a la vista de la campanya electoral de les primeres eleccions lliures, passaren per allí el PCE-PCPV, altra vegada; el PTE, amb Paquita Llopis; la UDPV amb Cebolla i Juan Antonio Torres... CCOO; La Unió de Llauradors i Ramaders...

Al temps que anava avançant la socialització de l’activitat del centre, es va produir també un abandó d’alguns, tal vegada per la por a la involució política; fer política encara feia por!
Al tall, una nova generació va irrompre amb la mentalitat prou estesa en aquell temps de que com havia arribat la llibertat, es podia fer allò que a cadascú li abellira.
Va ser el final. Davant la situació caòtica que es va crear, el rector clausurà el centre.
El material acumulat al llarg dels anys, l’havien desbalafiat. L’edifici començava a patir també les conseqüències de la confusió dels nous inquilins. L’autogestió havia fracassat! Era l’any 1978."

29 de desembre del 2018

JOSEP R.GREGORI, ARRELAT!

En aquest blog donem protagonisme a aquells potriers que hi son fora, treballant, vivint, de viatge...Algunes persones senten molt el poble, siguen on siguen, malgrat els anys passats i la distància.
Josep Ramon Gregori, des de la creació del grup "Amics de Potries", ha estat molt present i ens ha regalat escrits que demostren estima, enyorança i  arrelament. Ja fa prous anys que viu i treballa a Terrassa, en vacances d'estiu, Nadal i Pasqua no deixa de vindre a Potries.
Josep R.Gregori dedica paraules plenes de nostàlgia que hem tigut sempre a la barra lateral del blog:




"La primavera, als tarongers del Joaquim, curulls de tarongina de Potries
Et veig - Joaquim meu- jugant amb la mare entre les seues branques
amb els cabells embullats de petites floretes que guarneixen -encara més- la teua boniquesa blanca, immensa, infinita.
Les seues branques -no sé si ho saps- són els teus avantpassats que et donen la mà i malden per fer-te una besada ara que ja no són entre les llenques dels camps, mentre tu espolses les fulles a tort i a dret com si els parlares.
El seu perfum et comunica una llarga i antiga nissaga que ve del sud i brosta també pel nord.
Ets l'aigua i l'adob de terres fèrtils que han bastit el teu nom amb el tremp de les seues branques i el color dels seus dolços fruits que et donen força per créixer ara per la Terrassa del fum, lluny de la mare natura."
Terrassa, 11 de maig 2010


"Arrelament". És un tema que s'hauria de tractar més a fons. Quines condicions s'han de donar per a que una persona estiga més arrelada? Malgrat la pèrdua de la mare, el pare, l'abandonament dels bancals...que ens fa estar tan apegats? O al revés, perquè  hi ha gent que s'en va i ja no torna, quasi ni s'enrecorda...

Gregori va organitzar aquest estiu, amb l'a.c.Casa Clara, una vetlada al cantó de sa casa per a parlar dels moriscos a Potries...Ell va estar membre molt actiu de la nostra benvolguda a.c. Casa Clara, donant veu als dissabtes de ràdio, al costat del campanar. Pot ser siga això, haver participat en algun col.lectiu done més records i enyorança del poble? La sensibilitat i els sentits li donen un plus comunicatiu al nostre amic.

L'altre dia ens anunciava la seua arribada per Nadal amb aquestes lletres:

"Nadal a Potries .Carrers de llum com sempre més....
Hui tornem com sempre més a Potries, la Safor, per passar el Nadal amb la família que ja ens espera .
Els meus estimats fills jugaran pels carrers , per l'ermita, per l'hort dels avis amb cosins i cosines .
Ens asseurem arran del foc com abans per jugar i escoltar-hi contes. Reviureu que teniu un petit poble que és molt gran i que el conserveu ben endins des de Terrassa estant...
Encara no sabeu ben bé quina flaire tenen els dies de Nadal a Potries.
Demà sentireu les campanes que us acaronaran les galtes rogenques de l'hivern mentre enceteu un nou dia.
Us estime i Potries també des de sempre."


Nosaltres estimem gent com "Penyeta", Josep R.Gregori, que fan poble a distàcia, que estimen Potries com el que més, que pateixen la separació de la mare, de la terra, del campanar...i quan poden tornen.
Bon Nadal i un 2019 més arrelats a Potries, Josep.