26 de maig de 2018

POTRIES ÉS UN POBLE "10"


"Potries és un dels pobles més nobles, ferms, bonics i reeixits del meu país. Passegeu pels seus carrers, pels seus caminois i viaranys, voregeu el curs del riu d'Alcoi...pugeu després a la seua ermita..., i de seguit ho comprovareu.
Potries és un poble 10. La seu gent és 10. La seua ermita és 10. Les seues taronges són 10. I l'aigua 10 (un gran be de Déu) És una aigua que ara i adés es converteix en poesia, en somni de fertilitat. És una aigua curulla de cromatisme i d'abundar. Neta. Pura. Abaixada del cel i alhora nodrida del fons de la terra. Ben aprofitada. Ben conduïda. És una aigua transparent, musical, estètica. És una aigua pastada amb sacrifici del llaurador, una aigua cristal.lina, que alimenta, renta i purifica.
Quan l'aigua de Potries corre, s'esgola i es divideix mestrivolament en els partidors de la Casa Fosca i la Casa Clara, tota ella saltirona de contenta com una xiqueta de 9 anys enjogassada, i alhora, l'aigua enceta uns sons i unes contarelles proverbials que només els teuladins són capaços de cantussejar
Potries té una aigua viva que dona vida. Potries, ara i sempre, des del Neolític, és un poble 10"

"campanades fi de segle"
Ximo Company, el potrier, ens ha sorprès amb aquestes paraules, al catàleg de l'exposició que s'ha inaugurat hui 25 de maig: "els lligams de l'aigua" de Cesc Biosca a Potries. Podríem parlar i molt d'aquesta mostra, però volem fer-ho del que ha estat  "comissari".
Estava allí, al pati de l'Ajuntament, hem aprofitat per saludar-lo. S'enrecorda de nosaltres, dels contactes per Internet (amics de Potries) i en persona (conferències a Gandia). Ens parla de Potries, del bancalet de taronges, de la seua germana...però te que anarse'n a LLeida, demà te un esdeveniment important. Li donem les gràcies per les paraules del catàleg i li recordem altres aportacions que ha fet a Potries, com al llibre "Campanades fi de segle"
Com som d'abans, no ens hem fet un "selfi". Ens hem alegrat molt de vore't, i parlar, Ximo Company. Per cert, fins ara, a Potries, en moments especials com aquest, sempre ha sortit la frase d'aquell rector "la flama", que ja sembla passadaDes d'ara voldríem utilitzar la teua: "POTRIES ÉS UN POBLE 10",  i dir-te que ets un "potrier 10"

5 de maig de 2018

L'AUTOBUS VILALLONGA-POTRIES-GANDIA.

La revista "Bresca" de Vilallonga, va dedicar un article-entrevista a la linea d'autobusos "La Nueva Gandiense" que unia tots els pobles des de Gandia fins Villalonga. 
Publicat en la primavera de 2016 i signat per Clara Arquiola i Josep Tarrassó, ens porta molts records. La gent que ompliem els autobusos, als anys 60, 70, 80... Estudiants, treballadores i treballadors. Eixos autobusos amb l'escaleta que pujava dalt i "la caixeta", "el gusano", passant per l'antiga travessia del poble, ara carrer la Safor. 

Toni Mascarell, de Vilallonga i casat a Potries, cobrador com Juanito "el puret" i els xofers de Potries -ja morts- Vicent Almunia "Garrilla" i Ramón Faus...molts records lligats a la infantesa i que caldria recuperar en imatges i anècdotes.
 Juanito "el morenet" o "el puret" va faltar en 2015. És Toni Mascarell "Antoniet", que ja te 70 anys, el que respon a les preguntes de "Bresca". Destaquem algunes coses:

"Una vegada em van denunciar per portar 61 passatgers de més. En duia cent no se quants. Els guàrdies van tindre consciència i ens van seguir darrere, fins la parada i quan vam arribar es van posar a comptar la gent a mesura que baixaven"

"Allí sols cabien 45 persones...El viatge que més gent vam portar va ser un dia que anava molta gent a treballar als magatzems de Beniarjó, a l'autobús més gran que teníem pujaven 100 persones i no ho notaves. Anant en direcció Villalonga, van eixir els treballadors de Beniarjó i Beniflà i els vam dir: -espereu-vos que que fem un altre viatge, que ja portem quasi cent persones- i van dir:  -no, no, nosaltres volem pujar!- Quan vam arribar a Potries les rodes feien olor de cremat, tocàven dalt. No podia mourem, en eixe viatge vaig cobrar a 140 persones"

"La carretera estava de pols del cementeri cap a Gandia perquè la resta era adoquinat. Hi havia llocs d'adoquí i trossos amb bots. Des d'ací fins abans d'arribar a Potries estava asfaltat, però de vegades et trobaves clots."

"Si les rodes es punxaven, les canviàvem nosaltres. Un dia les canviarem cinc vegades: dos a Gandia, l'altra ací a Villalonga, i les altres a Potries i Beniarjó"

"Donàvem servei de 6 del matí a nou de la nit. Fèiem 15 viatges al dia i ara fan tres o quatre. Gent de Potries, Beniarjó, eren usuaris a les 6 del matí...baixàvem a la parada del pont vell i anaven al Prado a fer la compra"

"En l'edifici de l'Escola Pia, en els baixos teniem les oficines. En 1973,La Nueva Gandiense va passar a formar part de La Unión de Benissa"
"En 1962 valia 3'5 pessetes de Potries a Gandia. En 1973 valia 1 duro (5 pts) de Villalonga a Gandia)"

4 de març de 2018

"BIBLIOPOT", POTRIES ALS LLIBRES.

La col.leccio de llibres on surt el nostre poble. A "Amics de Potries", amb les noves tecnologies, ja fa temps reunirem un grapat de textos i els escanejarem. De Potries, s'escriu, no solament articles als llibres de festes o diaris, hi han moltes referències en llibres de la Safor, que ara repassarem i vos deixem les imatges. Cal dir que podrieu trobar-los a les biblioteques públiques.

Volíem, però, comentar primerament els dos llibres que tracten o és desenvolupen a Potries. "On dimonis és el sud?" de Maria Dolors Peiró, un recull de relats anecdòtics i costumbristes sobre persones i coses d'aquells anys 60, 70 del segle passat. Dedicarem alguns articles en aquest blog al llibre i la seua autora. Per a nosaltres és el llibre de Potries, mentre no ixca a la llum un altra creació.
"Cantar i plorar" d'Àngels Moreno, una història d'amor entre persones i pobles veins, La Font i Potries. També li dedicarem articles al tema i l'escritora.

Anem al "Bibliopot", a eixos llibres on podem trobar el nostre poble. Comencem amb la "Gran Enciclopedia de la Región Valenciana", on fa una entrada a Potries prou extensa. Estem parlant d'aquells anys on les enciclopedies, varios llibres on estava tot -com el "google" d'avui- era quotidià a les cases amb certa inquietut cultural. A Potries deuen haver unes quantes.
"Carta arqueologica de la Safor", dels primers publicats per l'Alfons el Vell, l'institut comarcal d'estudis, en 1983, d'Aparicio i altres. Ací es detalla totes les troballes des dels ibers fins els romans, la Campinya, els Penyascos, la catorcena...i com no fent menció al pioner D.Dimeón Peiró Frasquet, al qual deuríem dedicar nosaltres i l'Ajuntament alguna cosa especial.
Potries a "De la Mariola a la mar" de Pellicer .
"Aportaciones a la toponimia de la conca de la Safor", 1983, també del ceic Alfons el Vell, d'Abelardo Herrero. Aquesta institució comarcal, fa una gran llavor, en aquest cas ens parla del nom del poble de Potries, "Pot" lloc on es feien catxarros de fang.
"Les festes de la Safor" del gandià J.E. Gonga, dedica més d'una pàgina al porrat de Sant  Blai de Potries, comentant la crònica del diari "El Litoral" de Gandia de 1881, que ja hem tracta en aquest blog.
"De la Mariola a la mar" del recordat, enguany al porrat de Sant Blai i al nostre blog,  Joan Pellicer. Meravelloses lletres dedicades al poble, al riu, racons i el porrat. 
El que fou arquitecte de Potries i redactor del primer Pla Urbà, Joaquim Egea, parla de Potries amb un sentit de planejament  "La Safor: un assaig d'analissi Urbà`"

A "Campanes fi de segle" trobem un dibuix-pintura de Romaguera del campanar de Potries i un text-poesia de Company, dignes d'enmarcar. Altres personatges que fan honor al poble.
L'altre dia, fèiem un article de la font de la teula, una de les mencionades al llibre de Sastre i Morera "Les fonts de la Safor"

Tenim més publicacions sobre Potries, catàlegs com "Potries, 2000 anys de ceramica" de Gisbert i Vazquez i altres, però hem volgut nomenar llibres.
Hi ha  alguna cosa més com "Un casament a Potries", obreta de teatre que estem estudiant per a un proper article. Bàsicament eixa seria la biblioteca per a estudiar el poble, els llibres on es parla de Potries, el "Bibliopot"
Tot el Bibliopot a Facebook.

31 de desembre de 2017

LA FONT DE LA TEULA.

A Potries coneixem el riu i des d'ell,  les sèquies, els partidors..., no tant les fonts, eixos naixements d'aigua, brollant des del fons de la terra, quan plou regularment. Tenim les següents:

LA FONT DE LA MATA. Al camí que passa entre els Tossalets, vora el marge on dalt trobem una casa que posa "La Muntanya". Només sorgeix desprès de fortes plogudes.En maig de 2002, "La Veu de Potries" es feia eco d'eixe brollar després d'anys sense activitat. Un fenomen senzill, quan l'aigua de les fortes pluges ompli el barranc i es filtra a la terra, molt argilosa i torna a la superfície més enllà.
LA FONT DEL RIU. Pel camí que voreja la fàbrica de lexiu, trobarem una baixadeta d'escalons fins vora el riu. Sembla que surt del contacte entre les calcaries i els sediments fluvials del riu en diferents punts vora el marge.Hi ha un tubet de ferro en un punt, on va la gent i una canalització fins el riu.
LA FONT DEL BENITEIXIR. Pel camí del Beniteixir a buscar el pou del mateix nom, on abans hi havia un poblat morisc. Quan plou molt ix l'aigua del motor i amb tubs es condueix fins el barranc.
Joaquim Sastre Rocher i Vicent Morera Ferrando, ens fan eixes localitzacions al seu llibre "Les Fonts de la Safor" També ens diuen que en la carretera a La Font d'en Carròs hi havia un altra, la teula.


Efectivament, eixint de Potries, just abans del camí del cementeri i la Pedrera, al costat de l'antiga fàbrica de retgoles i cantereria, d'enfront de les oliveres de "xarpa", trobem una pujadeta i una caseta solitària a pocs metres. Es la casa de la font de la teula, baix estava la bassa i per una finestreta es podia poar l'aigua. No fa tants anys així ho fèiem, ara l'espectacle és desolador: ni gota d'aigua, la finca abandonada...els tubs del goteig semblen nous, hem servit per a poc. Sinó plou no eixirà l'aigua, sinó tenimim idees i iniciatives de res servira la font. Algun dia, quan passem pel camí de la Font d'en Carròs, xafarem un xarco i quasi ningú sabrà que és l'aigua de la FONT DE LA TEULA.

A Potries vivíem de l'aigua i la terra. Darrerament no plou. El més trist és la sequera d'interés i mesures d'aquestos anys passats per salvar i modernitzar l'agricultura i el regadiu. El terme de Potries està essent abandonat, s'ompli de "cadàvers", tarongers morinse, envoltats d'ambrasers i brosses. Ens van vendre la modernor del goteig, rentable economicament per alguns i un desastre per a tothom. Ara, reclamem caudals a les sequies, per mostrar per a que servien. Aquestes contradiccions, no deurien ser senyal d'esgotament de posibilitats i il.lusions de viure i gaudir Potries. 
"Que no es seque la i.lusió, al 2018, omplim de vida el poble".


2 de desembre de 2017

GOODNIGHT!, MARIA FUSTER SEGUÍ I SPENCER.

Després de molts "m'agrada", un dia comenta al Facebook: "...mon pare era de Potries". Ens posem en contacte, li preguntem:  "Fuster i Seguí, de la Safor i la Marina...Spencer?" "Mon pare era de Potries i Spencer és el cognom del meu marit, que és anglés" Ja tenim una altra cassolera/ filla de... pel mon. 
Maria Fuster (carpenter) que diria el seu germà , va néixer a Gandia, filla d'un potrier i una llobera de Vilallonga. Els seus records de Potries són molt forts i se sab tot el tronc familiar:

"Yo nací en Gandia, no he vivido en Potries, pero mi infancia transcurrió entre Gandia, Potries y Villalonga. Mi papá era de Potries y mi mamá de Villalonga.
Mis yayos paternos eran de Potries y se llamaban Antonio Fuster Llopis y Carmen Olaso Canet.
Pasábamos muchas temporadas en Potries con todos nuestros primos. A mí me encantaba ir a Potries y ver a la familia , las hermanas de mi abuela vivían allí, una se llamaba Rosa y vivía según entras en Potries y vas a subir hacia la plaza, en una de esas casa en la esquina. Su hija Rosita vive aún en esa casa.
Mis otras tías abuelas, Amparito y Pepa vivían en la Calle San Salvador, la de veces que he dormido allí, porque eran solteras y tenían una casa muy grande.
Cuando era jovencita, iba siempre a las fiestas, vaya pasada, me lo pasaba pipa, y ni te cuento las Cordás, , me encantaba coger los  cohetes, con mi mono y gorra.
Me encantaba ir por Navidad, pues hacían unos pastelitos que estaban para morirse. Y claro, como no , para ir a recoger nuestras estrenas, una tradición muy valenciana." 

Maria, fa una trentena d'anys que viu i treballa al sud d' Anglaterra, a Torquay, al costat del mar.Torna per vacances i manté les seus amistats d'ací. s'emociona quan recorda son pare, (Antoni Fuster Olaso) Hem parlat amb persones de Potries, que el recorden : "Era nebot del tio Agustí Fuster, vivia al carrer Bohamit, em vaig assabentar de la seua mort...)
"Mi papá trabajaba de joven en Banesto después de casarse, y más tarde se hizo constructor, hasta que se retiró. Tenía , bueno aún tiene porque aún viven, 2 hermanas, Paquita y Carmencita.
Ellas también  se fueron a vivir a Gandia por circunstancias de la vida, trabajo, matrimonio, etc.
Nuestra familia era bastante grande, en esos tiempos todo el mundo tenia muchos hijos.
Da la casualidad que mi abuelo paterno era uno de muchos y el más joven, y una de sus hermanas era mi bisabuela materna, como lo ves?
Así es que mi papá y mi abuelita materna eran primos hermanos, 
Varios años más tarde mi papá se casó con la hija mayor de mi abuelita, o sea su sobrina segunda. O sea mi madre.
Por parte de mi abuela paterna, Carmen Olaso y su hermana Rosa , estaban también casadas con familia, mi abuela con mi abuelo Antonio, y su hermana Rosa con un tío de mi abuelo.
Vaya complicación, de pequeños no entendíamos todo esto, pero ahora sí."

Amics de Potries, se sent útil, després d'aquest contacte, retrobant records i familia, donant un ejemple més del que signifiquen les arrels del poble, malgrat els anys i la distància.
"Hoy he hablado con mi prima, pues su madre, mi tía Paquita aún tiene buena memoria y le hacía preguntas de la familia, y me lo estaba contando todo."
"Para mí Potries ha sido y será parte de mi vida hasta el día que me falte el aliento"

Maria Fuster i Seguí i Spencer: que ets molt bona potriera, com ton pare Antonio Fuster. Que bona nit, GOODNIGHT! . Malgrat tot, estem junts, tu no "EXIT" de nosaltres, de Potries i la Safor. I ens saludarem en persona, a l'estiu.

29 d’octubre de 2017

GUILLERMO, L'ESCOCÉS.

UN "MACBETH" EN BUSCA DEL SOL.
William Beatie, escocés de nacimiento, está considerado como un vecino más de Potries.

Així titulava Vicent Llinares l'article publicat al diari Levante del 24 de novembre de 1991 i que ara us transcrivim de manera resumida.
-William Beatie, Guillermo para los vecinos de Potries, llegó en 1982 en busca de algo que en sus islas Hébridas natales era difícil de encontrar, el sol. En su maleta llevaba el Kirk, la falda escocesa que todos los 25 de enero se pone, y que demuestra su parentesco con la Ldy Macbeth de Shakespeare.
Llegó con unas ganas tremendas de encontrar tranquilidad, algo que durante su ajetreosa vida no conocía. "Siempre había tenido ganas de levantarme tarde y ahora puedo cumplir este deseo"
Ha participado en importantes proyectos  científicos de su época, fue uno de los primeros en utilizar el radar en la II Guerra Mundial y posteriormente en un innovador proyecto de telefonia en Finlandia. No obstante, el escocés no da demasiada importancia a su trabajo.
William sabe adaptarse a la perfección a una nueva cultura, de tal forma que parece un vecino más. Sus visitas al bar, sus paseos interminables. Su barba blanca y su piel sonrosada son ya un elemento habitual en Potries.
LAS SORPRESAS RELIGIOSAS.
William está acostumbrado a los pastores anglicanos, que guardan gran rigidez tanto moral como formal y no consideraria posible que un párroco asistiese a una tertulia en un bar. A esto se acostumbró inmediatamente cuando conoció a Josep Escriva, cura de Potries y Beniarjó "Es  una persona encantadora, sabe juntarse con la gente a la que debe enseñar".  William nunca se ha considerado una persona religiosa: "En Escocia, la gente discute de religion y futbol, en España de fútbol y política.  Las dos cosas tienen su encanto"
EL ORGULLO ESCOCÉS.
La adversión tópica entre ingleses i escoceses no deja de ser cierta, comentava William a Levante-EMV. A un inglés le molesta que otro britànico se sienta orgulloso de sus ancestros escoceses y se moleste en estudiar cuales son los colores de su kirk y no es legal que un individuo utilice una falda que no corresponda a su clan.William pertenece al clan de los Macbeth. Se siente orgulloso de sus raíces y cuando puede utiliza su idioma escocés, muy parecido al gaélico que se habla en Irlanda.
...no ha dudado en aprender, comprender el valenciano, "para hablarlo ya llego tarde, pero me esfuerzo mucho en comprenderlo, al igual que el castellano"
LE GUSTA TODO.
"...en gastronomia no le hago ascos a nada y del sol es lo que estava buscando desde que salí de Londres" Los vecinos de Potries dicen que más de un dia de verano se le ha visto tumbado al sol de mediodia sin mostrar ningun signo de bochorno.
AQUÍ ME QUEDO.
Al llegar a Potries, se le acercaron dos niños y le preguntaron si queria algo. "La amabilidad de esos niños me hizo decidir mi destino. Solo tenia claro que no estaba dispuesto a integrarme en una colonia de ingleses en la Costa Blanca"
"ESTUVE A PUNTO DE IRME, NADA ERA COMO ME DECÍAN"
El dia que llegó a Potries, no encontraba la calle en la que tenia que vivir, porqué precisamente ese dia el Ayuntamiento se decidió a cambiar los nombres. Durante esa semana, el sol que tanto esperaba, brilló por su ausencia. Es más, fue la catástrofe de Tous y aparte de la oscuridad del dia tuvo la de la noche, ya que el fluido eléctrico fue cortado. Poco después la climatologia propició una nevada, algo que en la Safor ocurre cada muchos años y por último en el mes de febrero llegó Sant Blai. En las fiestas de agosto, la despertà le hizo recordar sus tiempos como radiotelegrafista en  la Royal Air Force. Con la verbena nocturna, William -Guillermo para los amigos- se dio cuenta que eso de la tranquilidad debería esperar y salió a la calle para disfrutar de las fiestas. La sorpresas no terminaron y cuando se dispuso a volver a su casa la cordà de la plaza le sorprendió.
Tot un personatge, un veí més que tinguerem a Potries. Amb aquest article volem que perdure en el record. Vicent Gironés Pascual, fa al seu blog unes resenyes més intimes i personals de William, l'escocés: WILLI, EL CAMARADA ESCOCÉS.