15 de setembre de 2018

MORISCOS! A POTRIES (II)

La setmana passada començarem el que ens va contar Pep Aznar dels moriscos a Potries. La vetlada de l'a.c. Casa Clara del 20 de juliol va donar històries com aquestes:

"Conten els més vells, que als primers anys del segle XX, va arribar al poble un personatge musulmà, volent indagar sobre un tresor amagat, el qual reclamava per ser dels seus avantpassats. És va dirigir a l'agutzil, cosa que no li va fer massa gràcia, ja que qualsevol cosa de "moros" era rebut amb una mescla de temor i superstició per la gent d'aquell temps. 
Des d'aleshores i fins avui en dia, circula la crença popular del fet que a d'edifici de l'Ajuntament hi ha un tresor. Altres veus diuen que hi ha un túnel que arriba fins el pou de la casa d'enfront.

L'Aguatzil no va voler saber-ne res, per la qual cosa el moro el va carregar de malediccions.
Mai he sentit dir que aquell moro trobara cap tresor.

Si és conegut que en una casa de la rodalia de l'Ajuntament, la casa de la família Llàcer, un dia que estaven emblanquinant les parets, al colpejar un troç que estava bufat, van caure unes rajoles que deixaren al descobert un gerró ple de "doblets d'or"
La feliç troballa va fer les delícies de la família durant un temps fins que l'última "dobleta" és va acomiadar.

Altre tresor va aparèixer amb motiu d'un dels viatges que la gent de Potries solia fer al Magreb:

Conten que a la segona meitat del segle XIX, per allà al nord d'Àfrica, s'acostà un moro a un dels que havien anat a treballar i li va dir:
-Coneix vostè Beniflà?
-Clar!, al costat del meu poble.
-Si vostè vol, els dos serem rics.
Se'n vingueren i en arribar a Beniflà, digué el moro:
-Compre eixa casa..
I la va comprar.
Es posaren a picar fins que el tresor va aparèixer. Se'l partiren, el moro va fer el seu camí i el de Potries se'n va anar a viure a Madrid.
La colla de Potries, tant anava a treballar el fang al nord d'Africa, com a Madrid i com sabien on vivia, anaven a visitar-lo, però els obria la porta un majordom ben mudat que els deia: "el señor está indispuesto"
Tantes vegades anaren com vegades estava "indispuesto el señor". Fins que dididiren no anar-hi més: "Si ell vol res, ja sap on estem!"

8 de setembre de 2018

MORISCOS! A POTRIES.


El passat 20 de juliol, l'a.c. Casa Clara va organitzar una vetlada al carrer Abadia Vella, per a recordar i parlar del passat àrab a Potries. L'aparició d'una biblioteca morisca en alguna casa d'aquest lloc en 1759, fou el motiu.  Amb Josep Aznar, primer Alcalde de la Democràcia i veí del carrer, obtinguérem aquestes informacions i històries, que amb dues "entrades" publicarem.

EL LLOC ON ESTEM
"El lloc on estem forma part del nucli més antic del poble. És el carrer de l'Abadia Vella, conegut popularment com  "el carreró". Hui en dia, el podem contemplar un tant desfigurat.
L'alineació de la façana de la part oest del carrer, està un poc retirada, degut a la reconstrucció de la vivenda pels anys 40 ó 50 del segle XX i d'acord amb els criteris urbanístics del moment.
A la part nord, l'eixamplament del carrer, s'inicià als anys 30, segons sembla en plena guerra civil, quan tombaren la paret paral.lela al caixer nord de la sèquia del Rebollet, la qual tancava el poble per esta part i allargaren el carrer perpendicularment a la carretera, on als anys seixanta es construïren  les cases de la ma dreta de l'eixample i als anys setanta, a ma esquerra, la primera finca de vivendes "els pisos". Així com la tanca del solar de la Parròquia com a "minipoliesportiu" (com anomenava el rector Don José Casanova)

Anteriorment, la tanca de l'hort de la parròquia consistia en un canyar que anava de la sèquia a les proximitats de la carretera, on s'ajuntava a la tanca de mamposteria de la resta de l'hort de la parròquia. Allí plantaren una fila de Robinia Peseudoacacia, que va ser arrancada al final del 60.
Al nº6 del carrer, als anys 90 va aparèixer una portalada de l'estil de les cases morisques, que malauradament va ser enderrocada al ser reformada la casa i no informar a temps al propietari, amb el disgust del que vos parla.(José Aznar, el propietari)
Al racó de la paret del solar de la parròquia, just al costat de la sèquia del Rebollet, on matava els porcs el "tio Vicent", el carnisser i llavàvem les dones agenollades, estava la porta d'accés a l'Abadia Vella.
Encara a la part interior hi ha una paret amb dues portalades morisques i uns finestrons, tot tapiat. Possiblement les últimes que queden a Potries. Totes les altres cases han estat reformades.
Junt a la Casa Abadia, està la capçalera del temple parroquial, que mira al Nord, contrariament a allò que era habitual al seu temps, mirar cap a l'est (Roma-Jerusalem)
L'entrada està ubicada al sud, la capçalera al nord, a l'oest una capella (sant Blai) i a l'est la sagristia.

Aquesta disposició més el fet d'estar junt a la sèquia, fa suposar que al seu lloc estaria la Mesquita dels àrabs i al construir el temple cristià canviarien l'orientació, com a altres llocs (catedral de València) i així evitar que "els nous cristians", els "moriscos", elevarem plegaries de manera dissimulada cap a la Meca.

A la part dreta del carrer es troba la plaça principal del poble, (plaça del P.V.), on al executar les obres aparegué un cementeri morisc."

26 de maig de 2018

POTRIES ÉS UN POBLE "10"


"Potries és un dels pobles més nobles, ferms, bonics i reeixits del meu país. Passegeu pels seus carrers, pels seus caminois i viaranys, voregeu el curs del riu d'Alcoi...pugeu després a la seua ermita..., i de seguit ho comprovareu.
Potries és un poble 10. La seu gent és 10. La seua ermita és 10. Les seues taronges són 10. I l'aigua 10 (un gran be de Déu) És una aigua que ara i adés es converteix en poesia, en somni de fertilitat. És una aigua curulla de cromatisme i d'abundar. Neta. Pura. Abaixada del cel i alhora nodrida del fons de la terra. Ben aprofitada. Ben conduïda. És una aigua transparent, musical, estètica. És una aigua pastada amb sacrifici del llaurador, una aigua cristal.lina, que alimenta, renta i purifica.
Quan l'aigua de Potries corre, s'esgola i es divideix mestrivolament en els partidors de la Casa Fosca i la Casa Clara, tota ella saltirona de contenta com una xiqueta de 9 anys enjogassada, i alhora, l'aigua enceta uns sons i unes contarelles proverbials que només els teuladins són capaços de cantussejar
Potries té una aigua viva que dona vida. Potries, ara i sempre, des del Neolític, és un poble 10"

"campanades fi de segle"
Ximo Company, el potrier, ens ha sorprès amb aquestes paraules, al catàleg de l'exposició que s'ha inaugurat hui 25 de maig: "els lligams de l'aigua" de Cesc Biosca a Potries. Podríem parlar i molt d'aquesta mostra, però volem fer-ho del que ha estat  "comissari".
Estava allí, al pati de l'Ajuntament, hem aprofitat per saludar-lo. S'enrecorda de nosaltres, dels contactes per Internet (amics de Potries) i en persona (conferències a Gandia). Ens parla de Potries, del bancalet de taronges, de la seua germana...però te que anarse'n a LLeida, demà te un esdeveniment important. Li donem les gràcies per les paraules del catàleg i li recordem altres aportacions que ha fet a Potries, com al llibre "Campanades fi de segle"
Com som d'abans, no ens hem fet un "selfi". Ens hem alegrat molt de vore't, i parlar, Ximo Company. Per cert, fins ara, a Potries, en moments especials com aquest, sempre ha sortit la frase d'aquell rector "la flama", que ja sembla passadaDes d'ara voldríem utilitzar la teua: "POTRIES ÉS UN POBLE 10",  i dir-te que ets un "potrier 10"

5 de maig de 2018

L'AUTOBUS VILALLONGA-POTRIES-GANDIA.

La revista "Bresca" de Vilallonga, va dedicar un article-entrevista a la linea d'autobusos "La Nueva Gandiense" que unia tots els pobles des de Gandia fins Villalonga. 
Publicat en la primavera de 2016 i signat per Clara Arquiola i Josep Tarrassó, ens porta molts records. La gent que ompliem els autobusos, als anys 60, 70, 80... Estudiants, treballadores i treballadors. Eixos autobusos amb l'escaleta que pujava dalt i "la caixeta", "el gusano", passant per l'antiga travessia del poble, ara carrer la Safor. 

Toni Mascarell, de Vilallonga i casat a Potries, cobrador com Juanito "el puret" i els xofers de Potries -ja morts- Vicent Almunia "Garrilla" i Ramón Faus...molts records lligats a la infantesa i que caldria recuperar en imatges i anècdotes.
 Juanito "el morenet" o "el puret" va faltar en 2015. És Toni Mascarell "Antoniet", que ja te 70 anys, el que respon a les preguntes de "Bresca". Destaquem algunes coses:

"Una vegada em van denunciar per portar 61 passatgers de més. En duia cent no se quants. Els guàrdies van tindre consciència i ens van seguir darrere, fins la parada i quan vam arribar es van posar a comptar la gent a mesura que baixaven"

"Allí sols cabien 45 persones...El viatge que més gent vam portar va ser un dia que anava molta gent a treballar als magatzems de Beniarjó, a l'autobús més gran que teníem pujaven 100 persones i no ho notaves. Anant en direcció Villalonga, van eixir els treballadors de Beniarjó i Beniflà i els vam dir: -espereu-vos que que fem un altre viatge, que ja portem quasi cent persones- i van dir:  -no, no, nosaltres volem pujar!- Quan vam arribar a Potries les rodes feien olor de cremat, tocàven dalt. No podia mourem, en eixe viatge vaig cobrar a 140 persones"

"La carretera estava de pols del cementeri cap a Gandia perquè la resta era adoquinat. Hi havia llocs d'adoquí i trossos amb bots. Des d'ací fins abans d'arribar a Potries estava asfaltat, però de vegades et trobaves clots."

"Si les rodes es punxaven, les canviàvem nosaltres. Un dia les canviarem cinc vegades: dos a Gandia, l'altra ací a Villalonga, i les altres a Potries i Beniarjó"

"Donàvem servei de 6 del matí a nou de la nit. Fèiem 15 viatges al dia i ara fan tres o quatre. Gent de Potries, Beniarjó, eren usuaris a les 6 del matí...baixàvem a la parada del pont vell i anaven al Prado a fer la compra"

"En l'edifici de l'Escola Pia, en els baixos teniem les oficines. En 1973,La Nueva Gandiense va passar a formar part de La Unión de Benissa"
"En 1962 valia 3'5 pessetes de Potries a Gandia. En 1973 valia 1 duro (5 pts) de Villalonga a Gandia)"

4 de març de 2018

"BIBLIOPOT", POTRIES ALS LLIBRES.

La col.leccio de llibres on surt el nostre poble. A "Amics de Potries", amb les noves tecnologies, ja fa temps reunirem un grapat de textos i els escanejarem. De Potries, s'escriu, no solament articles als llibres de festes o diaris, hi han moltes referències en llibres de la Safor, que ara repassarem i vos deixem les imatges. Cal dir que podrieu trobar-los a les biblioteques públiques.

Volíem, però, comentar primerament els dos llibres que tracten o és desenvolupen a Potries. "On dimonis és el sud?" de Maria Dolors Peiró, un recull de relats anecdòtics i costumbristes sobre persones i coses d'aquells anys 60, 70 del segle passat. Dedicarem alguns articles en aquest blog al llibre i la seua autora. Per a nosaltres és el llibre de Potries, mentre no ixca a la llum un altra creació.
"Cantar i plorar" d'Àngels Moreno, una història d'amor entre persones i pobles veins, La Font i Potries. També li dedicarem articles al tema i l'escritora.

Anem al "Bibliopot", a eixos llibres on podem trobar el nostre poble. Comencem amb la "Gran Enciclopedia de la Región Valenciana", on fa una entrada a Potries prou extensa. Estem parlant d'aquells anys on les enciclopedies, varios llibres on estava tot -com el "google" d'avui- era quotidià a les cases amb certa inquietut cultural. A Potries deuen haver unes quantes.
"Carta arqueologica de la Safor", dels primers publicats per l'Alfons el Vell, l'institut comarcal d'estudis, en 1983, d'Aparicio i altres. Ací es detalla totes les troballes des dels ibers fins els romans, la Campinya, els Penyascos, la catorcena...i com no fent menció al pioner D.Dimeón Peiró Frasquet, al qual deuríem dedicar nosaltres i l'Ajuntament alguna cosa especial.
Potries a "De la Mariola a la mar" de Pellicer .
"Aportaciones a la toponimia de la conca de la Safor", 1983, també del ceic Alfons el Vell, d'Abelardo Herrero. Aquesta institució comarcal, fa una gran llavor, en aquest cas ens parla del nom del poble de Potries, "Pot" lloc on es feien catxarros de fang.
"Les festes de la Safor" del gandià J.E. Gonga, dedica més d'una pàgina al porrat de Sant  Blai de Potries, comentant la crònica del diari "El Litoral" de Gandia de 1881, que ja hem tracta en aquest blog.
"De la Mariola a la mar" del recordat, enguany al porrat de Sant Blai i al nostre blog,  Joan Pellicer. Meravelloses lletres dedicades al poble, al riu, racons i el porrat. 
El que fou arquitecte de Potries i redactor del primer Pla Urbà, Joaquim Egea, parla de Potries amb un sentit de planejament  "La Safor: un assaig d'analissi Urbà`"

A "Campanes fi de segle" trobem un dibuix-pintura de Romaguera del campanar de Potries i un text-poesia de Company, dignes d'enmarcar. Altres personatges que fan honor al poble.
L'altre dia, fèiem un article de la font de la teula, una de les mencionades al llibre de Sastre i Morera "Les fonts de la Safor"

Tenim més publicacions sobre Potries, catàlegs com "Potries, 2000 anys de ceramica" de Gisbert i Vazquez i altres, però hem volgut nomenar llibres.
Hi ha  alguna cosa més com "Un casament a Potries", obreta de teatre que estem estudiant per a un proper article. Bàsicament eixa seria la biblioteca per a estudiar el poble, els llibres on es parla de Potries, el "Bibliopot"
Tot el Bibliopot a Facebook.

31 de desembre de 2017

LA FONT DE LA TEULA.

A Potries coneixem el riu i des d'ell,  les sèquies, els partidors..., no tant les fonts, eixos naixements d'aigua, brollant des del fons de la terra, quan plou regularment. Tenim les següents:

LA FONT DE LA MATA. Al camí que passa entre els Tossalets, vora el marge on dalt trobem una casa que posa "La Muntanya". Només sorgeix desprès de fortes plogudes.En maig de 2002, "La Veu de Potries" es feia eco d'eixe brollar després d'anys sense activitat. Un fenomen senzill, quan l'aigua de les fortes pluges ompli el barranc i es filtra a la terra, molt argilosa i torna a la superfície més enllà.
LA FONT DEL RIU. Pel camí que voreja la fàbrica de lexiu, trobarem una baixadeta d'escalons fins vora el riu. Sembla que surt del contacte entre les calcaries i els sediments fluvials del riu en diferents punts vora el marge.Hi ha un tubet de ferro en un punt, on va la gent i una canalització fins el riu.
LA FONT DEL BENITEIXIR. Pel camí del Beniteixir a buscar el pou del mateix nom, on abans hi havia un poblat morisc. Quan plou molt ix l'aigua del motor i amb tubs es condueix fins el barranc.
Joaquim Sastre Rocher i Vicent Morera Ferrando, ens fan eixes localitzacions al seu llibre "Les Fonts de la Safor" També ens diuen que en la carretera a La Font d'en Carròs hi havia un altra, la teula.


Efectivament, eixint de Potries, just abans del camí del cementeri i la Pedrera, al costat de l'antiga fàbrica de retgoles i cantereria, d'enfront de les oliveres de "xarpa", trobem una pujadeta i una caseta solitària a pocs metres. Es la casa de la font de la teula, baix estava la bassa i per una finestreta es podia poar l'aigua. No fa tants anys així ho fèiem, ara l'espectacle és desolador: ni gota d'aigua, la finca abandonada...els tubs del goteig semblen nous, hem servit per a poc. Sinó plou no eixirà l'aigua, sinó tenimim idees i iniciatives de res servira la font. Algun dia, quan passem pel camí de la Font d'en Carròs, xafarem un xarco i quasi ningú sabrà que és l'aigua de la FONT DE LA TEULA.

A Potries vivíem de l'aigua i la terra. Darrerament no plou. El més trist és la sequera d'interés i mesures d'aquestos anys passats per salvar i modernitzar l'agricultura i el regadiu. El terme de Potries està essent abandonat, s'ompli de "cadàvers", tarongers morinse, envoltats d'ambrasers i brosses. Ens van vendre la modernor del goteig, rentable economicament per alguns i un desastre per a tothom. Ara, reclamem caudals a les sequies, per mostrar per a que servien. Aquestes contradiccions, no deurien ser senyal d'esgotament de posibilitats i il.lusions de viure i gaudir Potries. 
"Que no es seque la i.lusió, al 2018, omplim de vida el poble".