APLAUDIM A MARIA.

L'altre dia ens va sorpendre una noticia de Ràdio Gandia: "Una investigadora de Potries participa en un proyecto para detectar el coronavirus en media hora" "Maria Soler es doctora en bioquímica y trabaja en un equipo del Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia"
Maria Soler, de Potries? Qui és? Després d'algunes averiguacions trobem que és la filla de Marc i Maria, és Maria Soler Aznar, la conexiem com "Maria la nostra" a les xarxes socials.
Enmig d'aquesta situació d'alerta sanitaria i tancats a casa, ens posarem en contacte i després de saludar i presentar-nos començarem a parlar:

- Maria: Com pot ser una epidèmia tan greu i global a estes altures del segle 21? Perqué no és res de guerra biològica, no?
"Era previsible, molts científics portaven anys avisant. La quantitat i rapidesa de moviment que tenim, el nivell de contacte en les nostres cultures, ciutats, viatges, etc., fan que els humans siguem el millor vector de propagació. Els virus emergents son algo que no podem ni sabem evitar, com a molt hem de gestionar-ho el millor possible. El nostre ritme de vida fa que siga molt complicat controlar.
A tot això, s'ha de dir, que el major perill del virus no és la letalitat, sinó el grau de contagi... I això és el que està posant-nos a prova, a nivell social i a nivell de gestió de recursos sanitaris.
Rotundament no es tracta d'una "guerra biològica". S'ha estudiat i demostrat que és un virus d'evolució natural, prové d'animals i ha mutat per fer servir els humans com a hoste.

"La natura, pot ser més intel·ligent

i perillosa que l'acció humana"

-Fa uns anys, quan la crisi financera organitzarem una xerrada que portava per titol: "eixirem d'esta?" I ara? tu que en penses?
"Sí, clar. Però no serà fàcil ni ràpid. Hi haurà pèrdues humanes i econòmiques.Amb el ritme de vida que tenim, tancar i parar absolutament tot tindrà repercussions i requerirà que fem esforços per sobreviure i tornar a recuperar la normalitat. Hauriem d'aprendre una lliçó: no ens podem confiar. S'ha d'estructurar la societat tant a nivell econòmic com humà per ser capaços de fer front a reptes així, sense perdre-ho tot, com passarà a moltíssima gent ara, malauradament.

Ara que un virus ens ha posat el món cap per avall, governs, administracions i societat han posat el focus en sanitaris i investigadors, demanant-nos que ho parem. També exigim a transportistes, treballadors de supermercats, que no deixen d'abastir la societat, posant en risc la seua salut en moltes ocasions. I casualment, d'aquesta gent ningú s'enrecordava abans. Retallades i més retallades. Salaris ridículs i sense cap tipus de seguretat laboral. Però ara, demanen que salvem el món.
Que açò servisca per aprendre la lliçó i reconeixer el valor real de les feines més oblidades i maltractades. He llegit en alguna xarxa social:

"sense futbol és pot viure,
sense investigació no"

-Maria, estàs allà dalt? que fas?, al laboratori, investigant?
"Sí a Barcelona. No m'he pogut confinar, continuem al laboratori per intentar avançar el més ràpid possible per diagnosticar més fàcil i ràpid la infecció per coronavirus. Tot i que això tardarà, i segur que no arribarem a aquesta emergència. La nostra idea és poder tenir-ho a punt per a la propera... perquè tornarà a passar.

-A Potries, quan vindràs?
Volia baixar per pasqua, no podrà ser. Que passe tot açò, i agafaré el cotxe amb tranquilitat,

" tornaré a casa i abraçaré la família i els amics,

com ho feiem (o no ho feiem) abans"

Una de les parts positives d'esta situació: la importància de les abraçades, de poder veure als teus i sentir-los a prop. I ens farà apreciar, molt més, les coses que ja no eren tan importants i que hem de tornar a posar per damunt de tot.

Gràcies Maria i per la teua tasca, ara i sempre. t'aplaudim! Per cert, també ens agradaria abraçar-te. Farem un esmorzar a Potries, quan vingues, a l'estiu. Des d"ací Potries", l'a.c. Casa Clara i Amics de Potries, reb el nostre suport i no tardes, a Potries t'esperem, "un petó a Barcelona".
Vos deixem l'enllaç al reportatge de Ràdio Gandia: RÀDIO GANDIA.