JOSEP R.GREGORI, ARRELAT!

En aquest blog donem protagonisme a aquells potriers que hi son fora, treballant, vivint, de viatge...Algunes persones senten molt el poble, siguen on siguen, malgrat els anys passats i la distància.

Josep Ramon Gregori, des de la creació del grup "Amics de Potries", ha estat molt present i ens ha regalat escrits que demostren estima, enyorança i  arrelament. Ja fa prous anys que viu i treballa a Terrassa, en vacances d'estiu, Nadal i Pasqua no deixa de vindre a Potries.

Josep R.Gregori dedica paraules plenes de nostàlgia que hem tigut sempre a la barra lateral del blog:

"La primavera, als tarongers del Joaquim, curulls de tarongina de Potries
Et veig - Joaquim meu- jugant amb la mare entre les seues branques
amb els cabells embullats de petites floretes que guarneixen -encara més- la teua boniquesa blanca, immensa, infinita.
Les seues branques -no sé si ho saps- són els teus avantpassats que et donen la mà i malden per fer-te una besada ara que ja no són entre les llenques dels camps, mentre tu espolses les fulles a tort i a dret com si els parlares.
El seu perfum et comunica una llarga i antiga nissaga que ve del sud i brosta també pel nord.
Ets l'aigua i l'adob de terres fèrtils que han bastit el teu nom amb el tremp de les seues branques i el color dels seus dolços fruits que et donen força per créixer ara per la Terrassa del fum, lluny de la mare natura."
Terrassa, 11 de maig 2010

"Arrelament". És un tema que s'hauria de tractar més a fons. Quines condicions s'han de donar per a que una persona estiga més arrelada? Malgrat la pèrdua de la mare, el pare, l'abandonament dels bancals...que ens fa estar tan apegats? O al revés, perquè  hi ha gent que s'en va i ja no torna, quasi ni s'enrecorda...

Gregori va organitzar aquest estiu, amb l'a.c.Casa Clara, una vetlada al cantó de sa casa per a parlar dels moriscos a Potries...Ell va estar membre molt actiu de la nostra benvolguda a.c. Casa Clara, donant veu als dissabtes de ràdio, al costat del campanar. Pot ser siga això, haver participat en algun col.lectiu done més records i enyorança del poble? La sensibilitat i els sentits li donen un plus comunicatiu al nostre amic.

L'altre dia ens anunciava la seua arribada per Nadal amb aquestes lletres:

"Nadal a Potries .Carrers de llum com sempre més....
Hui tornem com sempre més a Potries, la Safor, per passar el Nadal amb la família que ja ens espera .
Els meus estimats fills jugaran pels carrers , per l'ermita, per l'hort dels avis amb cosins i cosines .
Ens asseurem arran del foc com abans per jugar i escoltar-hi contes. Reviureu que teniu un petit poble que és molt gran i que el conserveu ben endins des de Terrassa estant...
Encara no sabeu ben bé quina flaire tenen els dies de Nadal a Potries.
Demà sentireu les campanes que us acaronaran les galtes rogenques de l'hivern mentre enceteu un nou dia.
Us estime i Potries també des de sempre."

Nosaltres estimem gent com "Penyeta", Josep R.Gregori, que fan poble a distàcia, que estimen Potries com el que més, que pateixen la separació de la mare, de la terra, del campanar...i quan poden tornen.
Bon Nadal i un 2019 més arrelats a Potries, Josep.