Ha costat, però al final ha arribat la primavera a Potries, uns dies més tard del costum.La lléstima és que no pugam incloure a més de la vista de la flor del taronger, el seu olor que impregna tota la Safor. L'amic Romaguera ha fet unes vistoses i olfactives fotos de Potries, al mes d'abril, passejant a la vora del riu i dels nostres reis vegetals, els tarongers. El que escriu, agafa una rameta de taronger en flor i la deixa en la mesita de nit. Pot ser la millor epoca per a sentir Potries. Podeu gaudir de més imatges a Facebook: Potries, el meu poble.
amicsdepotries@hotmail.com - amicsdepotries.blogspot.com.es - 616457946
1 de maig del 2010
NO PODEM TRASMETRE L'OLOR!
Ha costat, però al final ha arribat la primavera a Potries, uns dies més tard del costum.La lléstima és que no pugam incloure a més de la vista de la flor del taronger, el seu olor que impregna tota la Safor. L'amic Romaguera ha fet unes vistoses i olfactives fotos de Potries, al mes d'abril, passejant a la vora del riu i dels nostres reis vegetals, els tarongers. El que escriu, agafa una rameta de taronger en flor i la deixa en la mesita de nit. Pot ser la millor epoca per a sentir Potries. Podeu gaudir de més imatges a Facebook: Potries, el meu poble.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
si, si,,,
ResponEliminaperò portem dos setmanes amb frescoreta
La primavera ,als tarongers del Joaquim ,curulls de tarongina de Potries, la Safor.
ResponEliminaEt veig - Joaquim meu- jugant amb la mare entre les seues branques amb els cabells embullats de petites floretes que guarneixen- encara més- la teua boniquesa blanca, immensa, infinita.
Les seues branques- no sé si ho saps- són els teus avantpassats que et donen la mà i malden per fer-te una besada ara que ja no són entre les llenques dels camps , mentre tu espolses les fulles a tort i a dret com si els parlares.El seu perfum et comunica una llarga i antiga nissaga que ve del sud i brosta també pel nord.
Ets l'aigua i l'adob de terres fèrtils que han bastit el teu nom amb el tremp de les seues branques i el color dels seus dolços fruits que et donen força per créixer ara per la Terrassa del fum lluny de la mare natura.
JOSEP R GREGORI.