6 de juliol de 2010

PACO SE N'HA ANAT?

Paco Avaria Piris, ha estat soterrat hui 6 de juliol al cementeri de Potries, en una ceremonia civil que ha iniciat l'Alcalde de Potries, i s'ha acabat amb les notes del clarinet d'Ausias Garrigòs interpretant Mozart. Les gotes de suor del sol de les sis de la vesprada, s'han mesclat amb les llagrimes derramades en un acte tan emotiu. Esteve Sampayo ha llegit ,davant el nombrós public, un sentit escrit que retrata la vida compartida de Paco amb els amics, companys, veins i familia a Potries.
Paco era un bon amic, però no sols era un amic; Paco era un home bo, però no sols era un home bo; Paco era un lluitador, però no era sols un lluitador, també era just i noble, home de dialeg fácil i bon conversador, un poc sibarita de gustos refinats i amant de la música clàssica.
Darrere queden totes eixes reunions en lloc voltats de tarongers, de matolls o garrofers, a la vora d'un foc o caminant pels carrers, on somniavem -més que lluitavem- amb un món més just i amb unes llibertats empresonades, que voliem lliures i que les haviem aprés del silenci dels nostres pares, ells que havien lluitat contra el feixisme i que havien perdut, però ens van saber transmetre'ns que sense la LLIBERTAT la vida no val res.
I Paco va ser fidel als seus principis, la sang que corria per les seues venes era sang de llibertat i fins l'últim alé ha estat al costat de la lluita i el compromís amb els seus i amb el seu poble.
La Transició ens va fer esclatar a tots i Paco va ser un dels protagonistes inesperats -com tots- dels fets d'aquelles Festes de 1.977. Aixó ens va obrir les portes de molta gent, alló va ser el tret d'eixida d'una vida política honesta i compromesa.
Com recorde eixos sopars de dissabtes i diumenges, que semblaven no tindre mai fi! En mil llocs diferents, eixa va ser la nostra escola política. Varem passar de ser uns simples gestors de NOU CLUB, a ser gestors de la vida pública de Potries. I Paco va estar en tots eixos llocs, amb el seu compromís més ferm de la defensa dels ideals democràtics i de les llibertats de les persones.
Eixe ideal continua, hui en dia amb la seua dona Anna, regidora del nostre Ajuntament i estem segurs que també en les seues filles: Violeta i Emma. Degueu estar ben orgulloses de tot el que el vostre marit i pare ha fet per Potries. Sense distincions de colors ni ideologies, va ser un home molt valent i es mereix tot el nostre reconeiximent.
Ell serà amb nosaltres mentre mantinga'm el seu record i hem de ser fidels a la memòria de tot el que ens ha deixat.
Paco se n'ha anat? No, amb nosaltres s'ha quedat!
Esteve Sampayo.

1 comentari:

  1. Paco, trobarem a faltar el teu somriure, tanmateix sempre et recordarem..., i els dies d’estiu, quan estem sentats al bar de la plaça i mirant cap al cel vegem aparéixer Júpiter sentirem que estàs ahi com sempre.
    Gràcies per haver-nos ensenyat Mart, ...gràcies per la teua Amistat, ... gràcies per haver compartit a Ovidi, i tal i com dia ell...
    “Però llavors, no em moriré:
    faré vacances.”

    Paco, Bones Vacances!!!
    José, MªCarmen i Arnau

    ResponElimina