AIXÒ ÉS LA DEMOCRÀCIA.

Aquesta darrera  setmana de febrer, l’a.c.Casa Clara i Amics de Potries la dediquem a recopilar documents sobre la transició política a Potries i conclourà amb una xerrada que tindrà com a personatge principal el que fou primer Alcalde de la Democràcia, José Aznar Sampayo.Traslladarem les seues històries i anècdotes al blog, però per ambientar la època vos transcrivim de la potriera Maria Dolors Peiró, un xicotet relat titulat “DEMOCRÀCIA”, en el que revivim un fet curiós que va passar en eixos anys (1976-77?)

la Pasionaria

"…un bon dia arribà la a través de la televisió.

-Ja no tanquen els comunistes a la presó.

-No em fie.

-És veritat, home! Això és la Democràcia.

-Serà una trampa per capturar-los.

-Xe, no, diuen que ja poden tornar de l’estranger. No has vist Carrillo en la tele?

-I la Pasionaria –digué tèbiament algú.

A poc a poc les explicacions cresqueren i es va esclarir la idea.

-Vol dir això que les decisions hem de prendre-les entre tots. Això és Democràcia. Es fa tot allò que decideix la majoria. I, per damunt de tot, es respectaran les idees i les opinions de tots.

És el que digué el pare de Saulo, a qui li agrada llegir llibres a la matinada i l’Alcalde el va sentir.

Començaren a emergir els d’esquerres però sense confiar-se, de manera que eixien dels seus caus ideològics tímidament, mirant a dreta i esquerra abans d’atrevir-se a passar.

I passava el temps, efectivament, i ningú no anava a la presó. Llavors fou quan l’Alcalde decidí asfaltar els carrers.

Molts pobles havien arranjat els seus carrers, així que es va convocar els veïns a l’Ajuntament.casalot àrab intacte des de Deu sap quan. La reunió fou llarga i laboriosa ja que la família *Roig es va negar a votar.

-No estic d’acord i no pague –digué la filla major.

-Per què? No veus com s’ompli tot de fang quan plou?

-Que s’ompliga! Així hem viscut tants anys i així m’agrada.

I no tragué ni un gallet.

-No importa el que diguen ells perquè es farà el que diga la majoria.

-I la seua porta?

-Respectarem la seua voluntat.

I es va interpretar la Democràcia: asfaltaren tots els carrers del poble menys el portal dels Roig. Allí està el tros enmig de tot el formigó. Creix la brossa i es veu la pols brotar del cuadret pedregós quan fa vent, i l’aigua s’embassa en les primaveres i queda com un llac menut capat per la Civilització.      D’aquesta forma quedaren contents tots.

Hom pot seure’s a la porta dels Roig i albirar en la terra les petjades dels rossins i dels habitants de tants casalots del poble i pot imaginar-se tantes pàgines de la Història…L’asfalt ha sigut un trencament important en la història del meu poble.

Però allí està el record, allí està la història davant la portalada dels Roig. No serà aquesta una prometedora i original manera d’entendre la Democràcia? Almenys així ho entengué la gent de Potries i quedaren tots bastant tranquils."

*L’autora canvia el cognom dels protagonistes d’aquest fet. Per cert, tornarem amb més coses que Mª Dolors Peiró escriu sobre eixe Potries dels 60-70 i parlarem amb ella.