Us reproduïm el relat de la potriera Maria Dolors Peiró, que fa referència a l'arribada de l'home a la Lluna, com us prometérem a l'article anterior. (En aquest blog, teniu més coses d'aquesta escriptora)
"CARPA L'INCREDUL"
Carpa és un home menut, esmussat, negre. Molt lleuger de cames, d'imaginació ràpida d'intel.ligència curta.
Em referesc a un fet concret que va ocórrer en juliol de de l'any seixanta-nou, quan la NASA va enviar tres homes a la Lluna. En el meu poble, com en tot el món, no es parlava d'altra cosa. Però ací es feien tota mena d'elucubracions curioses a nivell local. Aquell dia d'estiu, Carpa va viure febrilment. Feia petar la claca i bellugava el cap a totes bandes dubtant. Al capvespre, en el casino, els hòmens discutien:
-Això no pot ser, xe! No arribaran.
-Com que no? Però , tu saps el que és encertar? Encertar-li a la Lluna? -preguntava Carpa.
-Això ho han fet per càlcul, Carpa.
-Càlcul? Qui pot calcular això? Si el cel és molt gran, collons!
I movia el cap sense cansar-se.
-Aquests americans!
Va sopar ràpidament. Volia anar al casino el més aviat possible per escoltar- comentar i acalorar-se. Ell era conductor de l'autobús a Gandia i durant alguns trajectes havia estat discutint amb els viatgers. Manolo el "Moniato" era partidari de la ciència i hi creia. Un viatge de discussió. En tornar comentà l'esdeveniment amb Ignasi Gea:
-Clar que pot ser, Carpa!
-Xe, Ignasi, tu també?
-Carpa, no sigues bèstia...
-Fins i tot veient-ho, Ignasi, no m´ho creuria. Però tu et tragues tot allò que veus al cinema?
-Però aquest fet és cert, Carpa, és ciència.
-I què és ciència, eh? Què és això?
Per això sopà ràpidament i se'n va anar al casino. En baixar els obscurs carrers pedregosos, mirà el firmament. Suposava que podria entreveure el coet a simple vista. El cel estava seré, ple d'estels lluents molt acusats per l'obscuritat de la lluna nova. Carpa mirà cap a dalt, ansiós, buscant...La Lluna no hi era. Nerviosament va escodrinyar i comprengué que no la trobaria. En el casino trobà Ignasi. Carpa el va agarrar pel braç i amb uns ulls victoriosos li espetegà:
-Quin errro! Han engegat el coet
i aquest nit no hi ha Lluna...
No se'l va aconseguir convèncer. És molt lògic. Com podria arribar algú al satèl.lit en una nit de Lluna nova? I malgrat els reportatges en directe, Carpa seguia amb la seua teoria:
-Tot cinema tot suc de tomaca!
La mare de Saulo, per a qui la ciència estava de més, també tingué els seus dubtes:
-No hagueren pogut escollir una nit de Lluna plena? No els hagués sigut més fàcil?
-Mare!
Però ningú no va poder facilitar ni la més mínima explicació.
-Pot ser això? -preguntà Maria la Barbera.
-Jo no ho sé...-respongué la mare de Saulo.
-Què diu el teu marit?
-Ells sí, ells creuen en tot això de la ciència.
L'emoció adormí tots els altres sentiments. Qualsevol que visqué el moment ho recordarà mentre visca. I per això, i malgrat tot, Carpa es va quedar fins a la matinada. Ningú no dormí aquella nit. El casino estava ple i les televisions de les poques cases que la posseïen funcionaven a gran volumen .Fou una nit immensa.
Carpa, amb les seues petites mans posades a les butxaques vagarejava nerviosament:
-Us ho cregueu tot, collons!
-Calla, home. Ja has donat prou la murga aquesta nit.
Ningú sabia àlgebra al meu poble, però aquell esdeveniment no es va discutir i quan clarejava el dia darrere dels cims de la Safor, Carpa se`n va anar ple de ressentiment. Durant tota la setmana esperà pacientment que tornara la Lluna del seu obscur viatge, i quan el cel resplendia de Lluna va anar al casino gronxant-se:
-Veniu, veniu! Mireu el vostre americà a la Lluna!
-Toca't els ous!
I és que el meu poble és un món menudet on passa qualsevol cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada