POTRIES, UN LLOC RECUPERABLE?
ANTONI DOMINGUEZ.
Fa escassos dies, una amiga m'enviava un email, amb algunes de les següents
paraules:“...Por cierto, no te cuento nada de por aquí porque no hay mucho
interesante que contar, e imagino que estás al tanto de lo estupendo que va
todo en este país... Empezamos el año sin cobrar nóminas.. ahora volvemos a
cobrar con retraso.., pero no sabemos cómo acabaremos. Pero lo triste no es
eso, lo triste es que están acabando con derechos fundamentales Y NO PASA
NADA!!!!!!... Una razón más por las que dan ganas de salir corriendo... No
vuelvas. Mira si encuentras por ahí un lugar
encantador..., ...un lugar recuperable,...” M'ha agradat molt l'última frase, la qual m'ha fet pensar (bonica paraula) al
lliure albir ...
1ª part. - La metàfora de "La Aldea d'Asterix & Obelix, i l'Imperi
Romà"Aquesta Aldea vivia asfixiada per un gran Imperi, el qual contínuament la
posava a prova perquè desistiren de la seua senzilla forma de viure i es passés
a les comoditats i fastuositats que els oferia l'Imperi. Però els seus valents
habitants preferien la seua calmada i feliç vida; dedicant-se a viure en base
als seus recursos naturals, amb les seues grans artesanies (els menhirs,
recordeu?); a compartir els seus béns celebrant divertits banquets, ..., i a
lluitar, tots junts, contra qui gosés furtar-los la seua preuada Llibertat. Cada vegada que l'Imperi volia canviar les seues vides, ells treien la seua "poció
màgica" i els deixaven clar que no volien la seua "lifestyle"
(estil de vida), que els deixaren en pau en la seua bonica, petita i amable
Aldea. Una vegada, en els temps de les grans grues dissipades per tota la comarca de
la Safor, vaig dibuixar la menuda i amable Potries, protegida d'altes i
afilades estaques de fusta (com la famosa Aldea) i envoltada de grues i grues,
volent entrar per construir cases i polígons. Com més cases i més grans
polígons millor. Al final, van entrar. La irreductible Potries va caure "pel bé del seu
creixement". Un creixement que suposaria un augment en la població de
més del 50%. Un creixement que ens faria tenir el polígon industrial més gran i
millor situat de la comarca. Però, no sabem si per sort o per la divina
providència, aquest creixement anomenat "bombolla immobiliària" va
explotar, i, Potries es va quedar a les portes de "créixer".
2ona part. - La comarca de la Safor i Potries L'altre dia vaig somiar que caminava cap a l'alt del Circ de la Safor. Era un
primaveral dia, assolellat, no molt calorós. Disfrutava de l'ascensió,
parant-me en els petits detalls que m'oferia la verda senda. Però quan arribava al cim, just davant la visió de la vall que baixa al mar,
em vaig posar trist. No podia creure que fa uns pocs anys, en aquesta vall
predominava el color verd. I, ara, predomina el color gris. Una comarca plena
de pobles-dormitori que han crescut més d'un 50% i han perdut la seua
identitat; plena de mig-buits polígons industrials que han substituït als
incomercials (que no infèrtils o improductius) camps de tarongers; ...Van saltar tristes llàgrimes dels meus ulls ...Per a una persona que ha viatjat molt, la Comarca de la Safor va ser, al seu
dia, un paradís:
. - Situada al mar Mediterrani, un mar tancat, de temperatures temperades tot
l'any, sens gairebé corrents, on a l'estiu et banyes a la nit i l'aigua està
calenta. He recorregut molts mars en aquest món i no he conegut un de millor
que aquest.
. - Amb fèrtils terres per a la producció de vegetals i fruiters, emparats pel
riu Serpis. He provat taronges del Brasil, Marroc, Guaiana Francesa,
Califòrnia, Nova Zelanda, ..., i cap aconsegueix acostar-se remotament, a la
dolçor de les nostres taronges valencianes. I, no obstant això, els agricultors
estan abandonant les seues terres perquè perden diners any rere any. ¿?
. - Vorejada per petites muntanyes que amaguen paisatges realment bells, com la
Llacuna, el Riu Serpis i el seu Racó del Duc, i que ni tan sols som capaços de
convertir-lo en una veritable ruta natural. (però, si que ho som, de posar
urbanitzacions, sin ton ni son, amb un mínim d'integració paisatgística)
Al cim de la Safor, tanque fortament els ulls i deixe volar la meua
imaginació. Veig al final un mar vorejat per dunes que arriben als 200
metres de longitud, allà on una vegada van existir mols i mols de grans
edificis. Veig petits pobles envoltats de verds camps cultivables i boscos
autòctons plens de color i de vida, allà on un vegada tot era ciment. Veig a la
seua senzilla i amable gent que viuen en harmonia amb el seu entorn, allà on un
vegada tot era veure cares tristes i plenes d'estress. Veig una menuda Potries
com un gran pulmó verd de la comarca on la gent pot respirar, emocionar-se,
sentir ..., allà on una vegada va haver ...
... Sí!, Ho sé! És només un somni. Una utopia irrealitzable. Perquè volem
créixer, i créixer, i créixer, ...
Avui, encara hi ha persones que pregunten: per quan un polígon industrial a
Potries, que farà que el poble creisca? I jo responc amb una altra pregunta: i si el poble no vol créixer?
Encara estem a temps? Podem recuperar Potries? Ajuda'm. Ajuda't. Ajudem-nos, a recuperar Potries.
Comencem a vore Potries a través “d'un nou set d'ulls".
Li conteste a l'email de la meua amiga, dient-li: “No se trata de encontrar
un lugar (porque el Imperio está en todas partes). Se trata de encontrar la
poción mágica”.
Cita: "Jo volia ser ric. Jo volia ser reconegut. Jo volia guanyar.
I en el procés, jo vaig perdre el que era més important." (Anònim)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada