POTRIES, ESTACIÓ I PARADA.



Tothom coneix la ruta de l’aigua, el porrat de Sant Blai, la ermita...Són caracteristiques de Potries molt presents i vives al poble. Fins i tot podem trobar testimonis del passat terrisser a la casa que serà Museu de ceràmica.

El que ja no se sab tant és que per Potries passava el tren, el Ferrocarril del port de Gandia a Alcoi. No queda quasi ninguna resta d’eixe passat. On hi era l’estació, fa anys que és l’esplanada del magatzem de taronges, el camí de la via ha estat ocupat per la nova carretera…sols queda una “casilleta” aprop del moli Canyar i el nom d’un carrer F.C. d’Alcoi. No és moment de lamentar la no conservació, com si s’ha fet a quasi tots els pobles (Gandia, Almoines, Beniarjó…)

Quedaran testimonis de persones majors (algú que va treballar al tren, molts viatgers), fotos, algun document, un bitllet de tren a Gandia tal vegada. Nosaltres volem que tingau més present en la memòria el tren que tenia parada i estació a Potries, recomanant la compra d’un llibre: “EL TREN ALCOI-GANDIA”, editat per edicions Tívoli en 2003 (eltivoli.com) Una magnifica edició amb totes les històries i detalls d’eixa linea de comunicació social i econòmica entre la Safor, el Comptat i l’Alcoià, que va existir durant més de 75 anys (entre 1892 i 1969).

El tren dels anglesos (la companyia que ho va construir i explotar era d’Anglaterra) portava carbó des del port de Gandia fins la industria d’Alcoi. Era com els trens de les pelicules de l’0est, màquines de vapor, vagons de fusta, ponts de ferro creuant el riu…

Quan passava pel nostre terme, la locomotora xiulava i deixava una rastrera de fum, marcant al mateix temps l’hora. Per tota la via,(el camí de ferro), i l’estació feia olor a carbonilla, era lloc de reunió i passeig dels potriers.



 Per les vesprades, baixava un “autovia” un modern tren metal·litzat amb motor de gasoil. La carretera i els cotxes acabaren poc a poc amb el tren. Des d’abril de 1969 i en pocs anys, la bonica estació de Potries i instal.lacions com el diposit d’aigua, etc van anar destruinse fruit del poc instint de conservació que els potriers d’aquella època i el seu Ajuntament.


Finalment recomanar-vos també, que contacteu en Almoines, Museu del Tren i el Parc, amb l’associació tren Alcoi Gandia, que per cert encara fa un encontre de les comarques, per la ruta del racó de l’Infern.


Hem tobat referències al tren en llocs d'internet:

"El tren abandonava Beniarjó i s’endinsava per un camí entre bancals de tarongers, a l'altra banda de la carretera, fins la menuda estacioneta de Potries, situada davant d'un molí convertit en restaurant. De planta quadrangular i sostre a dues aigües, malgrat trobar-se encara en peu, l'edifici ha perdut el sostre i el seu estat és de completa ruïna, per a vergonya de l'ajuntament que al ritme que va deixarà que caiga. Per l'estació de Potries s'exportaven fins a 2.000 tones de rajoles i teules. Des de Gandia, el preu d'un bitllet de primera classe era d'1.7 pessetes".

"A un tir de pedra"