Com us diguerem al final del darrer article,
publiquem més coses de Potries aparegudes en "El Dàtil",d'eixos anys de la Transició,1978 i 1979. Vicent Cremades – l’home que estudia la transició a
la Safor i que estigué en la xerrada del passat 28 de febrer a Potries- ens acaba de passar uns exemplars amb les ressenyes
locals que ara us donem. Tireu que preguntar per situar-se.
(El Dàtil, 22/10/78):
QUI MANA EN POTRIES? JUANITO.
En l’Ajuntament de Potries, passen Alcaldes, passen
els secretaris, però el que no passa mai és JUANITO, auxiliar de l’esmentat
Ajuntament, secretari de la “Hermandad” de llauradors i ramaders, corresponsal
de banca i portador oficial de les pancartes com “Potries con Franco” en els
aniversaris de la mort d’aquell que cagava en forma de melena. Diuen que no hi
ha mal que cent anys dure i JUANITO, d’anys en tindrà una cincuantena, per
tant…paciencia i al bou.
(El Dàtil, 10/12/78)
Quant a la raça, tots els habitants de la Safor som
més o menys de la mateixa mare: una mescla de moro, jueu i cristià, sí és spot
dir així. Però hi han unes diferències clares entre uns pobles i altres de la
nostra comarca. Per exemple: sabien vostès que mig terme de POTRIES és
propietat dels taronjaires de La Font d’en Carròs?
Segons totes les versions, CARMENCITA de POTRIES és la persona que més documentada de tot el poble.
(El Dàtil, 4/3/79)
L’aguatzil de POTRIES no te prou mans per apanyar els
clots del carrer. (Recordeu articles anteriors d’aquest blog, l’asfaltat del
poble)
Segons diu Maria Ribes
este negoci va molt bé,
a genollons et demane
que et presentes Vicentet.
(Cançó molt apreciada i sentida durant el Nadal
darrer, a POTRIES, Maria Ribes)
“Dinero o joyas” deien quan entraven en les cases de
Potries. Però no es tractava de lladres, no. Era el recaptador i la força
pública, que entraven d’una manera tan dràstica en aquelles llars que s’havien
negat a pagar l’import que poguera correspondre a les voreres d’aquesta
població, amb el qual molts veïns no estaven d’acord per considerar-ho
il.legal.
No cal que diguen que passen
coses estranyes a POTRIES. En el Referemdum eixe que van fer fa poc sobre una
constitució, els morts d’aquesta població van votar, quan no els tocava
evidentment.. En canvi, els xicots de 18 a 21 que encara tenien l’humor de
jugar al vot, no ho van poder fer. Ho podríem considerar una peculiaritat de
POTRIES?
(El dàtil, 27/5/79)
Notes de santoral: aquells
que d’una o altra manera aneu de festa en festa –de berbena en berbena, de
calvari en calvari- heu de tindre en compte que a POTRIES han canviat de patró,
i per tant també de festivitats. Actualment han destituït a Sant Blai posant en
lloc seu a SAM-PALLO.(el Dàtil juga amb el cognom d’ alcalde recentment
votat José Aznar SAMPAYO)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada