7 de febrer del 2015

PORRAT DE POTRIES, 1882.

   "Las pertinaces lluvias de estos dias, han interrumpido las solemnes fiestas que los vecinos del cercano pueblo de Potries, dedican todos los años a su esclarecido patrono San Blas en su propio dia, las cuales se llevaran a efecto sí el tiempo mejora, hoy domingo con su tradicional porrat, que tanta concurrencia atrae de esta ciudad (Gandia) y sus pueblos convecinos. En la procesión que por la tarde tendrá lugar en dicho pueblo, se estrenaran unas bonitas andas, que para la Imagen de la Purisima Concepción se han construido en Valencia, cuya parte de dorado y pintura, ha estado confiada a nuestro particular amigo D. José  Bodria, a quien hemos tenido el gusto de tener unos dias entre nosotros..."

El 3 de febrer de 1882 va ploure. Això és el que diu la crònica de "El Litoral", periòdic publicat a Gandia i que hem consultat a l'Arxiu Històric de la ciutat. Deduïm la tradició del dia 3, encara que caiga entre setmana, amb processó del Sant i com el diumenge següent es converteix, per força major de la pluja, en el dia gran del porrat. No trobem l'autoria del xicotet article, pensem que poguera ser QUIDAM, el pegolí que l'any anterior signava la llarga i descriptiva poesia relativa al porrat de Sant Blai de Potries. (D'això parlem al nostre darrer article de diumenge passat, com es transcrita la poesia al llibre de Gonga sobre les festes de la Safor) 
Quan s'investiga i quan naveguem per internet, apareixen derivacions.En aquest cas un personatge de València, restaurador i escriptor, José Bodria (foto). Aniria a Potries (per l'encarreg de les andes)  i a no ser per la pluja d'eixe any, voria el Porrat, tal vegada sí perquè segons diu la crònica es va quedar uns dies a Gandia. Resulta que Bodria fou d'aquells de la Renaixença, fundador de Lo Rat Penat. Que us sembla?

"EL LITORAL", 4-2-1883.
"La tradicional romeria con motivo de la festividad del ínclito Obispo, el popular San Blas, atrajo al pueblo de Potries numerosisima concurrencia, que cual todos los años, escepción echa del último que con dolor de alguno las lluvias la impidieron, acude tanto con el fin religioso de implorar al Santo tenga siempre nuestra garganta expedita, cuanto con el de contemplar la bulliciosa animación que allí reina, en la que muy á menudo se tropieza con caras de ángel y miradas de fuego de esas que tanto abundan en nuestra privilegiada tierra.
Los rendidos amantes en estas solemnes ocasiones, procuran "endulzar" los corazones de sus prometidas y de ahí que los puestos de turrón etc, etc. estaban tan concurridos que creemos á los confiteros satisfechos en sus aspiraciones.
También vimos á muchos fieles que con santa fé, imploraban del Santo su salud moral y material, besando cristianamente la reliquia que allí se venera." 

És ell, QUIDAM, el pegolí anonim (del llatí, un quansevol),  s'enrecorda de la pluja de l'any passat 1882, i redunda en eixa lírica dels "amantes" que ja en la seua poesia de 1881 descrivia. De nou intentem imaginar-nos eixe "poeta-periodista" de finals del segle XIX, portaria barba i bigot?, com vindria a Potries?, a peu, en carruatge?
Amigues i amics de Potries: "abans, ara, sempre, BON PORRAT!"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada