Aquest estiu, el diari Levante va repartir un llibret amb una portada que va cridar l'atenció als potriers: una parella amb l'ermita de Potries al fons. Ràpidament es van succeir els comentaris. Es tracta de "Cantar i Plorar" d'Àngels Moreno, reconeguda escriptora de Gandia. Efectivament, el relat es situa al nostre poble:
"Em diuen Dolors Millet Casanoves i vaig nàixer a principi del segle XX. Vaig conèixer Josep Giménez, el gitano, al peu de l'ermita de Potries quan tenia setze anys. Ell en tenia dotze més."
La protagonista és de la Font d'en Carròs i està
convidada a passar uns dies al porrat de Sant Blai, allí, a l'ermita es troba amb "el gitano":
"Aprofitant que en festes l'ermita estava d'allò més animada, els amics ens havien comboiat a fer-hi una visita. Està situada en el vessat d'una muntanyeta pròxima al poble i s'hi accedeix a través d'un llarg caminal custodiat per dos fileres de xiprers altissims que donen una solemnitat misteriosa al paisatge.
Ascendíem a pas lleuger el més de cent escalons fins arribar al replà.Era la primera vegada que jo pujava a l'ermita i vaig quedar impressionada de les vistes que s'albiraven des d'allà dalt. El cel estava clos aquell matí, per`la circumstància no restava ni un brot de bellesa al paisatge: la vegetació exuberant de la comarca de la Safor, la massa compacta de tarongers i la mar al fons. Sentia que s'em tallava l'alé i no sabia si atribuir-ho a la impressió que em causava el paisatge o al pas lleuger amb el què havíem fet la pujada"
Va començar a ploure i José el gitano apareix al relat per a protegir-la amb el seu paraigües, ací comença la història d'amor. El decorat potrier continua amb escenes del porrat de Sant Blai i Dolors, doncs es troba amb Josep.
"A boqueta nit, la gent del poble amb gana de folgança, al reclam del so festiu del tabalet i la dolçaina, es va congregar a la plaça. Els joves jugaven i ballaven, els majors xarraven i guaitaven.
Entre cançons i rialles recorríem la plaça agafats per la cintura, formant una filera llarga com una serp. De sobte vaig notar al tòs una sensació estranya. Em vaig girar i al punt el vaig veure."
La descripció de la festa de Sant Blai puja d'intensitat quan Àngels Moreno escriu a "Cantar i Plorar":
"L'endema era el dia de Sant Blai i hi havia missa solemne. Vestides amb roba de festa marxàrem acompanyades dels pares i el germà menut de Teresa, Tonet, que no consentia soltar-se de la meua ma. L'esglèsia estava atapeïda de gent i l'olor d'encens era penetrant. La missa es va fer llarga i a la eixida vaig agrair la glopada d'aire fresc que vaig rebre al rostre. Al cantó uns jovens cantaven:
Sant Blai gloriós/ bona festa i bon porrat/ El que no baixa borratxo,/ baixa mi emborratxat."
Dolors i Josep s'enamoren, però al enterar-se son pare li prohibira eixa relació. Es una xica de bona familia i no pot ajuntar-se amb un de classe baixa i damunt gitano. Ells lluiten pel seu amor, s'escapen...i després de molts entrebancs i sense el permís del pare d'ella, es casen i formen una familia a Potries.
"Ens anàrem a viure a Potries, a la casa de Josep. Ell tornà a treballar a l'olleria del poble, però no rebutjava mai qualsevol feina extra que se li oferia. Omplirem la casa de fills, que els meus pares no consentiren mai a conèixer. L'unica amargor que la vida em donava.
Josep tocava cada nit la guitarra per a mí. No em cansava d'escoltar-lo. Acompanyada de la guitarra, jo cantava velles cançons que havia aprés de l'avia Dolors. Cantava i plorava alhora."
"Cantar i Plorar", una història d'amor, amb final agredolç, que l'autora Àngels Moreno situa a Potries, amb eixos elements identitaris com l'ermita, el porrat de Sant Blai i un altre: el protagonista treballa a una olleria.
Però, com és que Moreno situa el ralat a Potries? Que hi ha de veritat i de ficció? Els "guitarrers", això ens sembla d'una familia que visqué a Potries. Ho descobrirem amb l'encontre que tinquerem amb Àngels Moreno a casa seua. Serà d'ací pocs dies, en festes de Sant Blai precisament.
Ara, intenteu llegir el llibre, (aquest esta inclòs al titulat "D'Ahir", publicat per Colomar editors al 1991)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada