La setmana passada comentarem el llibret "Cantar i Plorar" d'Àngels Moreno, un relat d'amor que transcorre a Potries. Tant pel tema/lloc com per l'autora, l'a.c.casa clara-amics de Potries ha volgut parlar amb l'escriptora saforenca.
Àngels ens reb a sa casa de Gandia, i de seguida li contem una història. Quan el diari Levante va repartir el llibret, pel facebook feren el seguent comentari referintse al protagonista de "Cantar i plorar":
"El guitarrer", de nom Tomàs Giménez, és la persona que va salvar al Santocristo de ser cremat, junt als mobles d'un matrimoni de Potries que moriren de tisi a finals del segle XVIII, i que al fer-li una capelleta al final del calvari, va donar peu a que temps més tard, és construirà l'actual ermita. Jo he conegut tres persones que diuen ser descendents del "Guitarrer", una d'elles és Àngels Moreno."
--"Sí, sóc descendent directa dels "guitarrers".
El meu rebesavi era Josep, i el seu germà Tomàs Giménez."
Conversem un ratet sobre l'història anterior, que ve escrita pel pare Garrigós, quan parla dels miracles i construcció de l'ermita i que en aquest blog hem tractat una miqueta. Àngels es mostra molt interessada.
Ara enteneu el doble interès, pel llibre i perquè l'autora te arrels a Potries. Li preguntem si és eixa descendència familiar és la que li fa escriure el relat d'amor entre Dolors i Josep? Escoltava la història a casa?
--"El llibret "Cantar i plorar", me l'ha inspirat la història familiar que vaig iniciar en el llibre "D'ahir" (1991), és un relat amb base historia real, però molt recreat. La majoria de les circumstàncies del llibre (com es van conèixer, l'ofici de Josep, la fugida a Benicàssim, etc) son inventades.
La història sempre l'he sentit contar a casa, a ma mare i la meua germana Anita. És totalment oral. Tot i que per a escriure el llibre, vaig consultar dades a l'Ajuntament i la Parròquia de Potries.
Insistim en la història d'amor, impossible per diferència de classes, especialment la procedència de Josep "el gitano".
--"Els Giménez eren oriünds de Caravaca (Múrcia). Havien viscut molts anys a Veneçuela i no sé per què hi anaren a parar a Potries.
La història de Dolors Millet Casanoves, de la Font, i Josep Giménez"el guitarrer" (que al llibre anomene el gitano), tingué lloc als anys quaranta del segle XIX, per tant és molt real que la diferència de classes dificultara la seua relació."
Durant un ratet parlem de com Àngels Moreno posa uns decorats molt potriers a la història: la pujada a l'ermita, quan la parella es coneix, l'ambient de la festa de Sant Blai, la missa del Sant... i l'ofici d'ell, com no, treballa a una olleria de Potries.
--"Potries és el poble dels meus avantpassats,
el visitava sent menuda amb la meua avia materna, Dolors Giménez Millet, durant el porrat de Sant Blai i em passaven la relíquia per la gola. Encara recorde el verset que resava l'avia, "Sant Blai gloriós, deixa'ns la xica i emportat la tos". L'avia havia viscut en una placeta i a la façana hi havia una ceràmica de la Mare de Deu dels Dolors."
Continuem xerrant amb ella, ens pregunta per Pepe, el que fou molts anys Alcalde i per Josep el rector. Parlem de llibres, de cultura. Àngels Moreno, reconeguda escriptora, amb varios premis de novela, articulista... ha estat també regidora de Cultura a l'Ajuntament de Gandia i és mare de Eva i Carles Dénia, els cantants.
Aquesta persona i el seu relat han estat un vertader plaer per a nosaltres. Deuríem fer alguna cosa més, l'organitzarem, li deguem una volteta pel poble, per a recordar. Ho mereixen una "potriera" i un llibre de Potries, que forma part ja del que anomenem "Bibliopot". Per cert un llibret que podria reeditar-se a petició de l'Ajuntament.
Ah!, aquesta història d'amor ens ha inspirat el cartell del porrat d'enguany: "Amor per Sant Blai".
Ah!, aquesta història d'amor ens ha inspirat el cartell del porrat d'enguany: "Amor per Sant Blai".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada