La gent de Potries, no sols han emigrat a França o estan ara estudiant l'anglés i treballant pel mon...Sempre hem tingut una forta atracció per la capital, Gandia. Motius laborals, d'estudis, econòmics, pràctics...
Juan Luis Llàcer, fill de Luis i net de "Sagalomo", 38 anys, vivia a Potries fins que als dos anys s'en va anar a Gandia. Tots els dissabtes anava a vorer els seus uelos i tios. Encara que han passat els anys, no oblida el poble, ens segueix pel face i blog d'Amics de Potries."
"Recorde com si fóra ahir, els dissabtes anar al poble amb mon pare, a vore els uelos , era una il.lusió que tenia durant la setmana"
"Eixe ritual es va repetir fins l'adolescència. Va ser en eixe moment que la meua passió per l'atletisme va entrar de manera més forta i el meu ritme de entrenament, va ser més alt i els dissabtes de matí tocava sessió i les visites a Potries ja es van fer més esporàdiques.
L'esport sempre ha anat compaginat amb els estudis , entrenava pel matí i estudiava a l'institut Maria Enriquez (al nocturn) , sempre acompanyat de treballs efímers, per traure uns dinerets . L'esport ha sigut fonamental en la meua vida . Moments dolços; com dos vegades campió autonòmic absolut, tercer d'Espanya a la prova de relleus de llarga distancia, dues vegades vaig representar a la comunitat valenciana al trofeu federacions i 4 anys en un club de divissió d'honor (la maxima categoria de l'atletisme en Espanya). Moments agres , en forma de lessió , però sobre tot em quedaria amb les coses que he aprés, valors tan esencials com l'auto-disciplina, honestitat, compartir amb altres persones i l`esperit de superació , sabent que dins de cada esser humà i ha un vertader campió /ona ,
Més enllà dels premis, el que realment importa és saber qui eres i del que eres capaç. Vaig "penjar les botes " en 2005 a l'edat de 27, quasi 20 anys de la meua vida dedicat a l'atletisme. Ara estic en contacte amb esportistes desde un altra vessant, l'assesorament en complements alimenticis naturals.
En aquest viatge tan apassionant de la vida , voldria reconèixer algunes persones. En primer lloc , als meus pares Lluís Llàcer i Rosario Sala , les persones que em van donar la vida , a la meua germana i el meu cunyat Natàlia Llàcer i Sebastià Dénia , per la confiança que sempre m`han demostrat i la meua dona Liliana Fernández per donar- me l'oportunitat de cada dia ser un poc millor."
Juan Luís Llacer Sala està conectat a Potries, vosaltres podeu conectar amb ell pel seu facebook professional i el facebook personal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada