La primavera ha esclatat, els tarongers de Potries ofereixen la seua flor i el seu olor. El nostre amic Josep Gregori, "Penyeta", va escriure fa sis anys un bonic i descriptiu text, que relaciona el seu fill amb les arrels i branques de Potries, del sud, encara que brosta pel nord. "Enca diuen", que te el nostre cap i "l'ànima" que no pot oblidar el poble, les seus arrels? Josep fa anys que viu i treballa a Terrassa i tots els estius ve al poble a passar uns dies. És dels que començaren amb aixó d'Amics de Potries i sempre està en contacte i mira la torre campanar.
La primavera,
Curulls de tarongina de Potries. Et veig - Joaquim meu- jugant amb la mare entre les seues branques amb els cabells embullats de petites floretes que guarneixen- encara més- la teua boniquesa blanca, immensa, infinita.
Les seues branques- no sé si ho saps- són els teus avantpassats que et donen la mà i malden per fer-te una besada ara que ja no són entre les llenques dels camps , mentre tu espolses les fulles a tort i a dret com si els parlares.
El seu perfum et comunica una llarga i antiga nissaga que ve del sud i brosta també pel nord. Ets l'aigua i l'adob de terres fèrtils que han bastit el teu nom amb el tremp de les seues branques i el color dels seus dolços fruits que et donen força per créixer
ara per la Terrassa del fum lluny de la mare natura.
Josep Gregori, Terrassa, 11 de maig 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada