"Impossible parlar de Potries, de l'argilenca i antiga Poteries, sense esmentar el tradicional i popularissim Porrat de Sant Blai del 3 de febrer..."
Joan Pellicer al seu llibre o viatge pel riu Serpis "De la Mariola a la mar". En anteriors articles ja comentarem les descripcions que fa el malaurat etnobotanic saforenc sobre el nostre poble. En aquestes dates del porrat de Sant Blai, volem recordar amb ell eixes sensacions quan venia al Porrat.
"...i evocar tot el seu elemental festival de colors i lluors, d'olors i sabors a margalló, ametla, dàtil, torrons, poma ensucrada o torrat, de crits, trons, xiulits i campanades amb fum d'encens i de pólvora, i la pujada obligada per l'empedrada i empinada costera de vetusts xiprers de l'ermita i aquelles caminadores i blanques espardenyes de cànem més fi que estrenàvem a gratcient per als camins i els carrers de llum i alegria d'aquell dia de fira i festa que ens arribava sempre regalat enmig de la setmana i de l'hivern"
Com si l'escoltarem...Pellicer nomena productes ensucrats de la fira i porrat: dàtils, pomes, torrons. A l'entrevista amb la potriera Natàlia Llacer, recordàvem altres dolços: el cotó-en-pel, els bunyols i la canya de sucre. La canya que enguany és tema i exposició al nostre porrat. Ja tenim el cartell, catàleg de dolços que fan del porrat de Potries, el més dolç i amb més canya de la Safor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada