18 de març de 2017

EL MOTOR DEL CRIST.

"El Pou del Crist de l'Agonia abastix d'aigua de reg a bona part de Potries. La seua construcció va ser iniciativa de l'empresari local Vicent Febrer"
Aquestos titulars encapçalaven la pàgina d'història local de "La Veu de Potries", editat per l'Ajuntament de Potries (gener de 2002) Amb la col·laboració del aleshores Alcalde Pep Aznar, resulta l'article que us transcrivim.
   <Des de mitjans dels anys 80, el suministrament d'aigua de reg a Potries es fa, en bona part, a través del Pou del Crist de l'Agonia. En la construcció d'este pou, va ser peça clau la personalitat de Vicent Febrer, un dels socis fundadors de l'empresa Electroquímica del Serpis.
   Al segle XIX, Potries s'abastia d'aigua de la Séquia del Rebollet. Els veïns del poble bevien i regaven amb eixa aigua, encara que existien i continuen existint pous privats. Únicament hi havien dos pous públics. Un d'ells es trobava a la plaça. En ell bevien els animals quan eixien i tornaven del camp. L'altre pou estava al costat de l'Ajuntament i els veïns del poble treien d'ell l'aigua que necessitaven per a beure.
   A l'época de la II República, comença a plantejar-se la possibilitat de portar aigua potable a Potries, a través de xicotetes fonts pels carrers. Comencen els projectes i, finalment, es construïx un pou encarat a Vilallonga i que encara hui existix. Segons anaren conectanse noves cases a este pou, es comprovà que no tenia capacitat suficient. Per tant, l'Ajuntament decideix comprar accions d'un pou de Vilallonga i contruix un altre dipòsit, que hui continua en funcionament.
   Respecte a l'aigua de reg, la Séquia del Rebollet aprofitava per a regar l'horta. A partir dels anys 50 comencen a desapareixer els cultius de secà, com oliveres i ametlers i s'introduixen els tarongers. A leshoress hi havia un pou, el Motor de Panera que abastia d'aigua de reg, però com no hi havia cap administració que s'ocupara del manteniment d'este pou, progressivament anà deterioranse. Així doncs, als anys 80 es va patir una forta sequera. Calia regar molt però, com la tuberia estava foradada es perdia la major part de l'aigua. 
   Segons explica l'alcalde Pep Aznar "la gent va patir molt esta falta d'aigua, però no sorgia cap iniciativa per a solucionar-ho. És va donar el cas que Vicent Febrer, que ja estava jubilat i solia passejar pel poble, li va preguntar al seu amic Agustí Fuster que faria pel poble si li tocara la loteria. Agustí li va contestar que un pou. Vicent li va dir que per a fer un pou no calia que li tocara la loteria. Que si ell, (Agustí), que era de Potries, buscava socis, ell es comprometia a organitzar-ho tot i construir un pou a Potries. Al principi va ser difícil trobar socis, perquè la gent no els feia cas, pensaven que dos persones tan majors no podrien fer res. No obstant, com hi havia molta necessitat d'un pou, al final la gent s'involucrà i els saurins començaren a buscar aigua. Després de molts problemes, perquè la gent no volia vendre els terrenys, van aconseguir comprar les terres, van fer la perforació i va aparèixer l'aigua. Varen construir les tuberies i tota la infraextructura necessaria per a fer arribar l'aigua de reg al poble. Posteriorment, en eixa mateixa zona s'han fet més perforacions i s'ha pogut traure aigua per abastir tot el terme."
   D'esta manera, podem comprovar com la iniciativa de construir un pou, tan necessari en aquells dies, va ser de Vicent Febrer que, a més, no era part interessada, ja que no tenia terres que regar. Segons comenta l'Alcalde Pep Aznar, "Vicent Febrer era una persona molt activa, amb ganes de fer coses per Potries. Ell va promoure la creació d'una cooperativa de vivendes, que va ser molt útil per als matrimonis joves. També l'abastiment d'aigua a l'Ermita i, en definitiva, va ser un empresari modèlic. Per desgràcia, uns mesos abans de l'innaguració del Pou del Crist, Vicent Febrer va faltar i la innaguració en juliol de 1984, es va convertir en un autèntic homenatge a Vicent Febrer">
   Aquesta és l'història del pou del motor del Crist, rescatada d'un butlletí de l'Ajuntament de 2002. Pel camí de la Pedrera, buscant la pinà de Bolo, allí podem trobar el motor. Una pregunta i un desig: "Que faries pel teu poble si et tocara la loteria?" i "tornar al poble el que aquest t'ha donat". Recordant també Agustí Fuster, "camarada!" 

1 comentari:

  1. molt bé Vicent!
    recordar la historia ajuda a valorar el present.

    ResponElimina