30 d’abril de 2017

JOSÉ SERQUERA, ALCALDE DE POTRIES.

Abril, la Pasqua, Sant Vicent...i el 14, dia que recordem amb tristeça, un episodi de la nostra història recent. Vicent Garcia Grimalt, de Potries, mort al camp nazi de Gussen. José Serquera Antolí, afusellat a Paterna.

JOSÉ SERQUERA ANTOLÍ, ALCALDE DE POTRIES.
Cementeri de Paterna.
Nascut a Potries, va ocupar l'Alcaldia entre 1936 i 1939, durant la Guerra Civil. Va accedir a l'Alcaldia el 26 de febrer de 1936. Durant el seu mandat, l'Ajuntament continuà gestionant els projectes de construcció d'unes escoles noves i un cementeri. Estos projectes es posaren en marxa amb l'arribada de la República, però la Guerra impedí que es pogueren portar a terme. Durant el seu període a l'Alcaldia, es va prendre la iniciativa de dotar a Potries d'una xarxa d'aigua potable.

José Serquera va ser Alcalde fins abril de 1939. En acabar-se la guerra va patir la repressió dels guanyadors i va ser afusellat en Paterna el 24 de juliol de 1940, als 50 anys d'edat. Allí tenim una gran làpida amb el seu nom.(foto)
Aquest home va ser víctima per ser l'Alcalde, una persona amb voluntat de fer poble, que li va pillar un mal moment i segurament les enveges de males persones. Fins i tot l'alguatzil del poble el van tancar a la presó. Quin mal farien?

Amb l'arribada de la democràcia, el primer Alcalde, José Aznar, va fer una proposta de carrers en la que figurava la retolació amb el non de "Alcalde José Serquera" i que no va prosperar per reticències i temors, fins i tot internes de l'equip de govern.

A Gandia, en abril de 2002, es va organitzar un homenatge a les víctimes de la República, on l'Alcaldessa de Gandia i la Presidenta de la Mancomunitat, Pepa Frau i Pepa Chesa, donaren una medalla a la filla de José Srequera, Concha. (foto).

Va següent hora de reparar la memòria d'aquestes persones, que no essent "agitadors marxistes", ni "líders revolucionaris" sinó persones molts humils, de la classe dominada, trobaren un mal destí.
Concha, la filla de José Serquera.

No es tracta d'obrir ferides, encara que sí algun dia li pega a algun "historiador" per buscar qui va denunciar o no protegir eixes persones, podríem passar de la por i la vergonya dels vençuts a assenyalar aquells que inhumanament i per interessos de classe eliminaren i reprimiren persones i famílies de Potries, les quals porten encara eixe estigma.

La democràcia i partits de l'esquerra, han estat respectuosos amb les víctimes dels guanyadors de la guerra, ara es tractaria de tenir un tracte reciproc.
Abril serà del tot festiu quan el dia 14 pugues vorer un rotul a l'Ajuntament o un carrer del poble amb els noms de Vicente Garcia Grimalt i José Serquera Antoli. Ells també els agradaria gaudir de la llibertat, de les festes de Pasqua i Sant Vicent.
(hem tret dades i foto del BIM "La veu de Potries" de maig de 2002)

2 comentaris:

  1. Ja estaria be, que es deixara arrimá al racó de l'anacronisme la idea de que posar amb valor la figura dels vençuts cause cap ferida als vencedors de la guerra civil. La Història és el que és; ni es pot sobrevalorar a ningú ni tampoc denigrar de forma gratuita. Els fets parlen suficient.Jo estic preparant una xicoteta memoria de fets que parlen per sí mateix.Que a ningú li pegue mal!

    ResponElimina
  2. em pareix molt bé que es recorde lo que va passar i que no es torne a repetir.

    ResponElimina