31 de desembre de 2017

LA FONT DE LA TEULA.

A Potries coneixem el riu i des d'ell,  les sèquies, els partidors..., no tant les fonts, eixos naixements d'aigua, brollant des del fons de la terra, quan plou regularment. Tenim les següents:

LA FONT DE LA MATA. Al camí que passa entre els Tossalets, vora el marge on dalt trobem una casa que posa "La Muntanya". Només sorgeix desprès de fortes plogudes.En maig de 2002, "La Veu de Potries" es feia eco d'eixe brollar després d'anys sense activitat. Un fenomen senzill, quan l'aigua de les fortes pluges ompli el barranc i es filtra a la terra, molt argilosa i torna a la superfície més enllà.
LA FONT DEL RIU. Pel camí que voreja la fàbrica de lexiu, trobarem una baixadeta d'escalons fins vora el riu. Sembla que surt del contacte entre les calcaries i els sediments fluvials del riu en diferents punts vora el marge.Hi ha un tubet de ferro en un punt, on va la gent i una canalització fins el riu.
LA FONT DEL BENITEIXIR. Pel camí del Beniteixir a buscar el pou del mateix nom, on abans hi havia un poblat morisc. Quan plou molt ix l'aigua del motor i amb tubs es condueix fins el barranc.
Joaquim Sastre Rocher i Vicent Morera Ferrando, ens fan eixes localitzacions al seu llibre "Les Fonts de la Safor" També ens diuen que en la carretera a La Font d'en Carròs hi havia un altra, la teula.


Efectivament, eixint de Potries, just abans del camí del cementeri i la Pedrera, al costat de l'antiga fàbrica de retgoles i cantereria, d'enfront de les oliveres de "xarpa", trobem una pujadeta i una caseta solitària a pocs metres. Es la casa de la font de la teula, baix estava la bassa i per una finestreta es podia poar l'aigua. No fa tants anys així ho fèiem, ara l'espectacle és desolador: ni gota d'aigua, la finca abandonada...els tubs del goteig semblen nous, hem servit per a poc. Sinó plou no eixirà l'aigua, sinó tenimim idees i iniciatives de res servira la font. Algun dia, quan passem pel camí de la Font d'en Carròs, xafarem un xarco i quasi ningú sabrà que és l'aigua de la FONT DE LA TEULA.

A Potries vivíem de l'aigua i la terra. Darrerament no plou. El més trist és la sequera d'interés i mesures d'aquestos anys passats per salvar i modernitzar l'agricultura i el regadiu. El terme de Potries està essent abandonat, s'ompli de "cadàvers", tarongers morinse, envoltats d'ambrasers i brosses. Ens van vendre la modernor del goteig, rentable economicament per alguns i un desastre per a tothom. Ara, reclamem caudals a les sequies, per mostrar per a que servien. Aquestes contradiccions, no deurien ser senyal d'esgotament de posibilitats i il.lusions de viure i gaudir Potries. 
"Que no es seque la i.lusió, al 2018, omplim de vida el poble".


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada