La setmana passada començarem el que ens va contar Pep Aznar dels moriscos a Potries. La vetlada de l'a.c. Casa Clara del 20 de juliol va donar històries com aquestes:
"Conten els més vells, que als primers anys del segle XX, va arribar al poble un personatge musulmà, volent indagar sobre un tresor amagat, el qual reclamava per ser dels seus avantpassats. És va dirigir a l'agutzil, cosa que no li va fer massa gràcia, ja que qualsevol cosa de "moros" era rebut amb una mescla de temor i superstició per la gent d'aquell temps.
Des d'aleshores i fins avui en dia, circula la crença popular del fet que a d'edifici de l'Ajuntament hi ha un tresor. Altres veus diuen que hi ha un túnel que arriba fins el pou de la casa d'enfront.
L'Aguatzil no va voler saber-ne res, per la qual cosa el moro el va carregar de malediccions.
Mai he sentit dir que aquell moro trobara cap tresor.
Si és conegut que en una casa de la rodalia de l'Ajuntament, la casa de la família Llàcer, un dia que estaven emblanquinant les parets, al colpejar un troç que estava bufat, van caure unes rajoles que deixaren al descobert un gerró ple de "doblets d'or"
La feliç troballa va fer les delícies de la família durant un temps fins que l'última "dobleta" és va acomiadar.
Altre tresor va aparèixer amb motiu d'un dels viatges que la gent de Potries solia fer al Magreb:
Conten que a la segona meitat del segle XIX, per allà al nord d'Àfrica, s'acostà un moro a un dels que havien anat a treballar i li va dir:
-Coneix vostè Beniflà?
-Clar!, al costat del meu poble.
-Si vostè vol, els dos serem rics.
Se'n vingueren i en arribar a Beniflà, digué el moro:
-Compre eixa casa..
I la va comprar.
Es posaren a picar fins que el tresor va aparèixer. Se'l partiren, el moro va fer el seu camí i el de Potries se'n va anar a viure a Madrid.
La colla de Potries, tant anava a treballar el fang al nord d'Africa, com a Madrid i com sabien on vivia, anaven a visitar-lo, però els obria la porta un majordom ben mudat que els deia: "el señor está indispuesto"
Tantes vegades anaren com vegades estava "indispuesto el señor". Fins que dididiren no anar-hi més: "Si ell vol res, ja sap on estem!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada